Té 39 anys i és el propietari de l bar Harlem, al centre històric d’Andorra la Vella. Fa un parell de mesos, amb quatre o cinc amics, van començar a trobar-se un dia a la setmana per jugar a jocs de taula. La iniciativa ha aconseguit un gran èxit i a les trobades ja són una vintena de persones.
–Vas obrir el bar amb la idea d’oferir alguna cosa diferent?
–Sí, la idea al principi era fer esdeveniments musicals i hem passat d’això a màgia, cates de vins, ara també pensem en fer discofòrums per comentar un disc a l’hora del vermut i fa cosa d’un mes que vam començar amb els Dimecres frikis que consisteix en ajuntar-nos un grup de gent i jugar a jocs de taula.
–Quina organització seguiu?
–Cada setmana presentem un joc nou i a la següent també recuperem el de la setmana anterior per si hi ha gent que es va quedar sense jugar o per si algú vol repetir.
–Com sorgeix la idea de dedicar una nit als jocs de taula?
–Tradicionalment els dimecres, a l’hivern, era un dia bastant mort. A mi ja m’agradava jugar i havia començat a explorar, amb alguns amics, de posar-nos amb jocs més complexes. Al principi érem quatre o cinc, però des que l’Associació de Frikis s’hi va implicar ha sigut un boom. És espectacular, la seva ajuda i el suport ha sigut fonamental.
–I els jocs de taula atrauen?
–Ara mateix és un món que ha viscut un boom bastant intens. Hem passat de jocs per passar l’estona i sense cap transcendència, a jocs en què la gent pot gaudir d’una partida de dues hores, compartir coses amb els amics, conèixer gent i desenvolupar habilitats estratègiques. Crec que tot això és molt estimulant.
–Fa falta que la gent jugui més?
–Sense cap dubte. I crec que ara mateix hi ha molts jocs que es poden jugar amb els fills, al marge de tauletes i mòbils que fan desenvolupar capacitats als nanos, els poden ensenyar grans lliçons de la vida com aprendre a perdre i cal intentar que la passió pels jocs es transmeti des de petits.
–Sembla, però, que els jocs són només per a nens.
–A vegades passa. I també hi ha certa resistència perquè sembla que els jocs per adults entren dins un terreny molt estrany i que el normal és seure i veure futbol o una sèrie. I no! He ensenyat jocs d’aquests a molta gent que no estaven introduïts en aquest món i han passat una bona estona. I al final la vida va d’això, de pasar bones estones.
–I són de gran ajuda, com deia, per desenganxar-nos del mòbil.
–Exacte. Quan la gent s’introdueix en el joc, els mòbils es deixen de banda. En aquest grup, amb gent nova, ens estem arribant a conèixer a un nivell més alt que el què pots tenir virtualment. La interactivitat entre jugadors és molt viva i dinàmica. No sé si és més sa, però a mi m’agrada.
