El fons publicoprivat amb què treballa el Govern per posar al mercat pisos de lloguer a un preu assequible comença a agafar forma. En els pressupostos del 2020, l’Executiu té previst invertir una partida base de 60.000 euros –que es preveu que es vagi ampliant amb aportacions per part d’altres inversors– per posar en marxa aquesta mesura, que va ser una de les promeses electorals de Demòcrates en les eleccions generals del passat mes d’abril. D’entrada, dues entitats que estan predisposades a entrar-hi són Andorra Telecom i la CASS, a través del fons de reserva de jubilació, que aportarien diners que es destinaran a la construcció de pisos o a rehabilitar-los.
Des del Govern es considera que les dues entitats tenen fons propis prou importants i, a més, en el cas de la part de reserva de jubilació, es podrien destinar fins a un 15% dels fons sense cap implicació de liquiditat i sense posar en risc la caixa per garantir les pensions. L’objectiu és que amb les diferents branques d’aportacions, el fons tingui un capital inicial –entre terrenys, pisos i diners– de 600.000 euros i que en els primers sis mesos el còmput assoleixi almenys els 6 milions.
Les potes del fons
A banda de les aportacions econòmiques d’aquestes dues entitats –no es descarta que FEDA també hi pugui destinar recursos–, les altres dues potes del capital del fons publicoprivat seran les cessions de terrenys per part dels comuns i les aportacions de pisos en desús per part de propietaris privats. Les corporacions perdrien la titularitat de la parcel·la durant uns anys, però la podrien recuperar al cap d’un temps revaloritzada gràcies a l’aixecament d’edificis. Això també afavoriria que els preus finals dels habitatges destinats per al lloguer siguin assequibles, ja que el cost del terreny, que és molt elevat i és un dels grans esculls per edificar, tindria un cost zero. Les corporacions també podrien cedir pisos en desús.
La tercera pota és la dels amos de pisos que volen reformar el seu edifici i que no tenen recursos suficients per fer-ho. La idea és que l’allotjament estigui al fons el temps necessari requerit per rendibilitzar la inversió feta. També hi tindran cabuda els propietaris que es volen garantir els cobraments i el bon estat dels seus pisos per part dels inquil·lins. L’objectiu de l’Executiu és incorporar al mercat tant pisos nous com rehabilitats, que són els que es podrien posar a disposició de les persones que busquen un habitatge cap a finals de l’any que ve. La previsió és que el projecte, que estarà gestionat per l’Institut Nacional de l’Habitatge, s’aprovi el mes de juny del 2020 i que entri en funcionament a la tardor. En cas que els primers pisos que hi entrin necessitin poques reformes, ja podrien estar en condicions fins i tot abans d’acabar l’any. En el cas dels pisos d’obra nova, la seva entrada es duria a terme a mitjà termini.
De moment, des de l’Executiu no es concreta cap xifra del nombre de pisos que es puguin posar al mercat, tot i que la intenció és que es vagi regulant l’entrada i sortida de capital immobiliari en funció de l’oferta, la demanda i del context econòmic. En principi, els pisos que estaran a la borsa del fons publicoprivat no seran d’ús social, tot i que no es descarta que més endavant se’n puguin oferir alguns. La previsió és que qualsevol resident pugui accedir a un d’aquests habitatges. El preu dels pisos que es trobin al fons publicoprivat és una de les incògnites que encara queden per resoldre. Un dels mecanismes que es podrien fer servir per determinar-ne el cost és el salari medià, és a dir, el més habitual dels treballadors, i no el mitjà. La intenció és establir un preu raonable, que s’haurà d’establir amb dades procedents de l’Institut de l’Habitatge.
