La tercera edició del L’Andart va concloure amb 163.344 visitants i amb un format que des de l’organització consideren positiu, concentrant les obres a la zona d’Engolasters. De cara a la pròxima edició, la Biennal Internacional d’Andorra treballa per ampliar el seu radi d’influència, però mantenint l’essència de compaginar l’art amb la natura.
El comissari de l’esdeveniment, Pere Molers, destacava que se senten «molt satisfets» del resultat, tenint en compte que en aquesta ocasió era «molt diferent a les dues edicions anteriors, amb les obres repartides per tot el territori. Aquesta vegada tot estava concentrat entorn de la Casa del Guarda d’Engolasters», i amb un pressupost menor, «el fet de concentrar-ho ha anat molt millor del que esperàvem». Es van poder veure quasi una quarantena d’obres, 10 d’elles d’artistes del país, i totalment integrades en l’entorn natural. Alguna d’elles, com les mans de Saype, van ser força significatives.
El total de visitants ascendeix a un total de 163.344, amb 127.656 amb entrades per Escaldes-Engordany, i 35.688 per les Pardines. La Casa del Guarda va tenir 6.903 visites. Els organitzadors van poder «crear sinergies amb FEDA, el Comú d’Escaldes-Engordany i Andorra Turisme, ja que la Vuelta va passar per allí», i són accions que es volen aprofitar de cara al futur, perquè «hi ha molt encara allà dalt per explotar», com continuar creixent a nivell qualitatiu. També en l’espai, treballant en vies de poder ampliar-se a altres parròquies. «M’agradaria que cresqués cap a Encamp, que està a tocar, i sinó buscar alguna alternativa. No cal tancar-se en un lloc en concret», assegurava Moles, destacant que aquesta la fórmula emprada «ha estat un èxit. Concentrat tot en un espai ha permès que es pugui gaudir més i no s’ha hagut de recórrer tot el territori andorrà».
A més, aquesta és una tendència que s’està implantant en altres indrets, amb els certàmens que s’han creat, com el Festival Internacional d’Art i paisatge a les Gavarres (Girona), el Guimarães LandArt (Portugal) i l’Art en la viña (Navarra). Totes són cites, com en el cas andorrà, que es troben «en un lloc on no s’està acostumat a veure art», acollint diverses disciplines com pintura, escultura o fotografia, donant l’oportunitat de ser «a la natura i gaudir a través de la creació artística. És un format que funciona».
