El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, apura els seus darrers mesos al capdavant del comú fent balanç de la tasca del seu mandat i reflexiona sobre alguns dels reptes de la parròquia.
–Quin balanç fa d’aquests darrers quatre anys de mandat?
–La nostra idea era intentar complir al màxim el programa electoral amb el qual ens vam presentar al 2015 i el tenim quasi complert. Això ha estat la nostra prioritat i hem intentat avançar en els primers anys del mandat. I enguany estem pràcticament acabant-los tot i que hi ha algun de nou que ha sortit.
–Quins seran els projectes pendents pel proper cònsol que li hagués agradat complir en el seu mandat?
–El temps dona pel que dona i l’Administració pública és més lenta que l’esfera privada. Un projecte quan el penses, el treballes i acaba arribant a bon port sempre passa més temps del previst. En el sistema informàtic hem aconseguit fer canvis importants però també és cert que en el proper mandat tot això s’haurà d’acabar d’ajustar. Però bé, segurament la pròxima gent que vindrà algunes coses les veuran diferent de com les volíem fer nosaltres i continuaran amb el seu projecte.
–Quines diferències ha viscut en relació a la seva primera i segona etapa al capdavant del comú?
–Són totalment diferents. A la primera etapa vam arribar en un moment de crisi important i els comuns venien d’un moment molta eufòria. La situació tampoc et permetia fer massa coses i la nostra prioritat va ser sanejar al màxim les finances comunals.
–Quina és l’herència que deixarà la corporació de Mandicó?
–A nivell financer l’endeutament serà gairebé zero i el que sí quedarà és una part important de diners en caixa. Els propers que vinguin podran començar amb la facilitat de no haver-se de preocupar per les finances, és a dir, sí que s’hauran de preocupar de com les gestionen però no del deute perquè no en deixarem.
–Quina valoració en fa de governar sense haver de retre comptes a una minoria?
–L’oposició és necessària, però nosaltres no podíem fer-hi una altre cosa. És veritat que dona una certa llibertat de treball, però a vegades l’oposició també la tens interiorment perquè les coses les has de treballar de manera diferent que si hi ha algú que et fiscalitza.
–No creu que els hauria exigit més la seva tasca?
–Hem sigut sempre molt estrictes en tot el treball i no crec que hagués canviat la nostra manera de treballar. Al final l’oposició és el poble i les coses que fas aquí no les amagues. Si mires les oposicions de la resta de comuns te n’adones que quan les coses es fan amb una certa coherència els membres de l’oposició el que fan és participar i sovint t’ajuden a tirar endavant projectes.
–Seria un factor de salut democràtica que hi hagués més d’una candidatura per a les properes eleccions?
–Si hi ha més d’una llista hi haurà dos sistemes de veure la visió de la parròquia. I això és el realment important. Una vegada ja s’han acabat les eleccions i ja hi ha el consell format jo tinc clar que tant la majoria com l’oposició anirien a la par. Si presentes un projecte que és bo per la parròquia difícilment aniràs en contra. El que sí és important és veure quines dues visions de parròquia es vol.
–Creu que es podria extrapolar a les comunals les tres candidatures presentades a les generals?
–Jo crec que tenint en compte els resultats de les passades eleccions generals tres no però podria ser que sí n’hi haguessin dos.
–Veuria factible que L’A es pogués integrar a la candidatura de DA tal com es recomana des del Govern?
–No ens hem d’oblidar que a nivell dels comuns es vota molt en funció de les persones. I a potser a Canillo encara més que en qualsevol altre lloc.
–Seria més partidari doncs d’incloure independents?
–Sí, perquè al final jo crec que si algú és vàlid per anar a la llista i no es vol marcar amb cap partit poden afegir-se com a independents. Això passa a les generals i a les comunals.
–Ha sonat el Marc Casal i la Sandra Balcon per encapçalar un tàndem a DA. Ho veuria amb bons ulls?
–Tot el que es presenti es veuria amb bons ulls i encara més si són gent que han col·laborat amb mi en els darrers anys. Però encara no s’ha decidit res i el comitè parroquial hi està treballant.
–En quina situació ens trobem respecte a les denúncies d’apartaments turístics il·legals?
–Ara per l’estiu ens han entrat dos o tres més denúncies. El que teníem clar que passaria a l’hivern ens ha passat ara també perquè hi ha més gent. Té bastant lògica. És a dir, des de l’abril fins al juny pràcticament no hi ha actualitzacions i en el moment que es comença a moure tot una mica més, al juliol i a l’agost, hi ha el que aprofita aquesta plataforma per poder fer la denúncia.
–Per tant està trobant resposta en la participació ciutadana…
–És important que donem la veu al poble. Hi ha vàries formes de fer denúncies, no simplement això. Però és cert que aquesta específica ataca a la problemàtica que tenim i que ens ha arribat durant els últims anys.
–Quin futur li augura a la marca Grandvalira?
–Nosaltres hi hem cregut sempre i jo especialment, ja que vaig tenir la sort de poder crear Grandvalira en el seu moment. Ara ens hem marcat un termini llarg, entre 10 i 12 anys, i hem d’esperar que això continuï creixent, no en tinc cap dubte.
–Un dels retrets que ha fet és que Encisa ha hagut de perdre diners per salvar la marca…
–Els que teníem clar cap a on havia d’anar això és un dels esforços que hem hagut de fer. Ens ha costat diners i ha estat poc valorat per la resta del país. Entenc que això no fa viure només a Canillo sinó que aquesta marca fa viure a tot el país. I ningú vol que ens facin un monument però de vegades el reconeixement de l’esforç d’Encisa crec que s’havia de fer d’alguna forma per part dels que havien sigut molt crítics dient que la marca no es podia trencar.
–El tipus d’acord assolit amb aquests percentatges entre Saetde i Encisa és el que l’hagués agradat?
–És el que hem fet. Quan fas dos acords entre dos persones mai no convenç ni a ningú ni a l’altre. Està clar que ens hagués agradat un altre tipus d’acord, però parlar de passat és un error. El que hem de fer és mirar el futur de la neu que és molt important per aquest país. Només cal mirar aquest estiu com està anant. A mi m’agradaria que arribés el mes de setembre i que els comerciants i els hotelers estiguessin encantats de la vida, però desgraciadament crec que no serà així. Si tenim clar que el futur és la neu, potser el que s’ha de fer és una reflexió a nivell general sobre què hem de fer amb la neu en aquest país.
–Deixa entreveure que Canillo té una excessiva dependència de la neu…
–Sí, però pensa que som sempre els mateixos que lluitem per la neu i lluitem per l’estiu. Nosaltres no havíem de fer ni el Roc del Quer, ni les passarel·les tibetanes, ni fer inversions a Mont Màgic o al golf. Tot això és el que ens ha de fer créixer una mica a l’estiu. Les muntanyes des de l’Atlàntic als Pirineus poca diferència hi ha a l’estiu més enllà de la seva alçada. Llavors el que ens hem de fer és destacar per alguna cosa més. És diferent de l’hivern, que tenim unes infraestructures i un producte que difícilment la resta del Pirineu pot donar. I això ho hem sabut treballar bé entre tots però ara som molt dependents de la neu. Ara cal fer un esforç tots per a l’estiu.
