Els grups parlamentaris que donen suport al Govern, amb l’absència de CC, van comparèixer ahir en roda de premsa per explicar «els avenços» en els quals estan treballant per tirar endavant la proposició de llei de transparència i accés a la informació, que entre d’altres coses planteja l’obligatorietat que els càrrecs públics facin declaracions de béns de forma privada.
En aquest sentit, la voluntat de DA, L’A i CC és que l’àmbit d’aplicació d’aquesta mesura abasti «a la major part de persones vinculades a l’Administració», segons va afirmar la consellera general de L’A, Eva López. Amb tot, López no va concretar si aquesta declaració de bèns afectaria exclusivament als càrrecs electes o si també repercutiria en els càrrecs de confiança.
Més contundent va expressar-se la consellera liberal a l’hora d’exposar que la declaració de bens ha de ser «confidencial», a diferència del que sí va fer el llavors candidat de L’A, Jordi Gallardo, durant la campanya electoral. Precisament en referència a aquest fet, López va esgrimir que «va ser una opció personal» i va afegir que més enllà d’aquesta llei «després cadascú és lliure de publicar-la». Per aquest motiu, la dirigent liberal va sentenciar que «el patrimoni de qualsevol persona no ha d’estar a l‘abast ni ha de ser interès de ningú, sinó que el que ha de ser d’interès és la variació no justificada que es pugui encabir en el marc d’una acció política incorrecta».
De totes maneres, la consellera de L’A sí va detallar que la proposició de llei fixarà que els càrrecs públics disposaran d’un període de tres mesos des que són nomenats per fer aquesta declaració i després, un cop hagin estat cessats del càrrec, hauran de tornar a exposar davant de notari el seu patrimoni en un altre termini que no podrà superar els tres mesos.
Ara bé, el text no contempla que hi hagi cap organisme que s’encarregui d’ofici de comparar ambdues declaracions per supervisar si hi ha hagut cap enriquiment il·lícit. Així doncs, tant sols en el cas que existeixin «indicis d’una variació injustificada» el Tribunal de Comptes o la Fiscalia «haurà d’intervenir per fer efectiu aquest control». «Si existeix una declaració prèvia a una acció política i posteriorment hi ha una denúncia és quan es podrà verificar el patrimoni que existia abans i després», va sostenir López.
En qualsevol cas, tot plegat es tracta d’una declaració d’intencions, ja que la parlamentària de DA, Maria Martisella, va anunciar que s’ha traslladat un esborrany del document als cònsols, l’Agència de Protecció de Dades i el Tribunal de Comptes, de manera que el text és provisional i és susceptible a ser modificat. Així doncs, segons les previsions de Martisella, la proposició de llei no s’entraria a tràmit fins «a mitjans d’octubre».
Altres aspectes de la proposició
A banda de la declaració patrimonial dels càrrecs públics, els altres tres ciments sobre els quals es sustenta la proposició de llei és la publicitat activa, el dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania i la informació reservada d’Estat. En cas d’incompliment d’algun d’aquests punts, Martisella va dir que «el règim sancionador encara està per definir».
Respecte a l’apartat de publicitat activa, la consellera general de DA va referir-se «al fet que les administracions hagin de publicar i mantenir actualitzada una certa informació», és a dir, conceptes com les competències i les funcions de cada departament, els comptes anuals o els pressupostos.
Pel que fa al dret d’accés a la informació pública, la proposició recull que la ciutadania pugui consultar documentació justificant «un interés legítim». Entre d’altres qüestions es preveu fer un exercici de transparència en relació a les normes aprovades, les liquidacions pressupostàries o els contractes adjudicats. En definitiva, segons Martisella, el que és busca és que la ciutadania pugui accedir a la informació «d’una manera clara, visible i estructurada».
Aquest darrer ítem va en consonància amb la informació reservada d’Estat, que és justament aquells aspectes que es mantindran classificats de cara a la ciutadania. D’aquesta manera, la limitació d’entrega de documentació partirà de la premissa de «salvaguardar els interessos que puguin perjudicar la defensa de la seguretat nacional, les relacions internacionals o les relacions amb els coprínceps i els seus serveis».
D’altra banda, Martisella va reconèixer que l’actual esborrany està inspirat en la proposició de llei que L’A va presentar durant la legislatura passada, tot i que va admetre que el document amb el que estan treballant ara mateix «és molt més ampli». Finalment, la consellera demòcrata tampoc va descartar que la hipotètica entrada en vigor d’aquesta llei impliqui la modificació d’altres lleis que s’hagin d’ajustar als criteris de transparència. En canvi, el que les parlamentàries sí van rebutjar incloure en aquesta proposició és regular la incompatibilitat de càrrecs públics.
