La doctora Cristina Royo és una de les principals responsables de l’estudi epidemiològic que comença dilluns amb la realització dels tests massius a tota la població. Avisa que la pandèmia no s’ha acabat i que cal estar alerta si no es volen patir nous brots.
–Per què és important que tota la població es faci els tests d’anticossos?
–Perquè el que pretenem és fer una fotografia real de la prevalença del virus a Andorra i, per tant, com més persones se’ls facin, més informació acurada tindrem a l’hora de prendre decisions. A part d’això, un dels objectius és fer un aïllament selectiu de les persones que tenen la infecció activa, de manera que com més resultats tinguem, millor podrem organitzar aquest aïllament, que alhora reduirà la transmissió del virus i permetrà controlar millor la malaltia.
–Els tests evitaran noves morts?
–Si amb els tests som capaços de disminuir la transmissió del virus, és a dir, tenim menys virus, tindrem menys mortalitat, és clar.
–En què consisteix la prova?
–És una prova cel·lulòsica molt senzilla, que detecta els anticossos que una persona genera contra el virus. Es realitza a través d’una punxada a la punta del dit, com la que es fan els diabètics per veure el sucre, i és pràcticament indolora perquè s’utilitza una agulla molt prima. La gota de sang que s’extreu es col·loca a la caset del test i en 15 minuts es té el resultat.
–Quan rebrà els resultats la població?
–Intentarem que sigui el mateix dia, però encara estem treballant com enviar aquest missatge perquè cada dia farem molts tests. Els casos positius sí que s’informaran immediatament.
–Per què el Govern ha rectificat i ara sí que entregar els resultats des del primer test?
–Bé, una de les millors coses d’aquest projecte és que ens adaptem molt a les preocupacions de la població i cap de les decisions que prenem és innamobibles. En un primer moment vam creure que, degut a que un primer resultat no és definitiu, era millor no informar fins al segon test per no confondre, però molta gent ens va comunicar la inquietud de no saber el seu resultat i, per això, vam decidir canviar d’opinió. Ara bé, cal recordar que el primer resultat no és concloent i que en caldrà una segona prova.
–Quina validesa real tindran els resultats?
–Això és el que haurem de veure, però és important destacar que cap test de coronavirus té una fiabilitat del 100%. Les sensibilitats que nosaltres hem testat amb mostres seleccionades de l’hospital ha sigut molt bona i s’acosta a les mateixes dades que apareixen en la fitxa tècnica dels pacients, per tant, tenim una sensibilitat molt alta i podem dir que són molt fiables.
–Com s’ha dissenyat tot el procés?
–L’estudi neix a partir d’una idea que hem extret d’altres països que feien tests en municipis i ens vam preguntar què passaria si féssim els tests a tota la població per tal de tenir aquesta fotografia real de la pandèmia al país. A través de l’equip d’investigadors vam començar a dissenyar el projecte, amb l’ajuda de l’Oriol Mitjà, i el Govern va ser molt receptiu. És molt d’agrair que un Govern escolti una proposta d’investigadors i que aposti per ella adaptant-la per a tot el país.
–Què passarà si surt que la majoria de la població encara no és immune?
–Probablement és el que passi. La prevalença serà baixa, però ens donarà molta informació, com que hem d’estar més preparats, que podem tenir un nou brot i que hem de mantenir-nos alerta. A més, s’hauran de prendre noves mesures i mantenir el distanciament social, seguir portant la mascareta o vigilar més la desescalada… En funció dels resultats, l’hospital també es dimensionarà segons les necessitats que vagin sorgint.
–Quina repercussió poden tenir els resultats en la comunitat científica?
–La comunitat científica està molt interessada i pendent de què fem a Andorra, em consta personalment. No hem d’oblidar que som el primer país que fa un screening a tota la població, i això ens situa a per primera cop en el mapa científic internacional i en un lloc únic.
–Quina és la seva opinió respecte al passaport immunitari?
–El concepte passaport immunitari no ens agrada massa, perquè genera polèmica i preocupació. La gent creu que és una manera de segregar la població, però aquesta no és la seva pretensió, sinó que la idea és monitoritzar les persones infectades d’una manera protectora per elles mateixes, i sense dades personals, perquè les autoritats puguin prendre les mesures de seguretat i sanitàries escaients. Crec que hem d’obrir la ment a les noves tecnologies, i més en medicina.
–Qui ha d’obrir la ment? El món o la medicina en general?
–És un canvi de mentalitat conjunt. No és gens fàcil perquè sovint predomina la por davant del desconeixement, però la telemedicina i plataformes web han demostrat ser molt útils en aquesta pandèmia.
–Creu que la Covid-19 deixarà seqüeles socials? La mascareta i els guants han vingut per quedar-se?
–Sí, jo crec que aquesta pandèmia ens portarà molts canvis. Només el fet d’estar confinant ja ha modificat moltes pautes domèstiques i relacionals. A la nostra societat no teníem el concepte asiàtic de la higiene i netejar totes les superfícies ni el d’anar amb mascareta pel carrer. Crec que hem après la lliçó i, com a mínim una temporada llarga, viurem amb això.
