Davant la floristeria hi ha sis persones fent cua amb un metre i mig de distància entre ells. Gairebé travessen el carrer per on passa un cotxe que condueix un home que disminueix la velocitat fins a aturar-se i pregunta amb el vidre de la finestra entreobert: «Queden roses?». No ho saben, desitgen que sí perquè la majoria ja ha visitat més de dues floristeries on estaven exhaurides.
Les floristes informen que avui han obert les persianes sabent que no podrien repartir més roses que les que ja havien venut ahir perquè no en tenen més. De fet, des de Natturals expliquen que per Sant Jordi acostumen a fer una comanda de 7.000 roses però, que aquest any, tan sols han pogut obtenir-ne 300.
Enmig del centre històric d’Andorra la Vella, les mirades enfoquen al Felipe, una de les poques persones que camina amb una rosa blanca cap a casa. «Al final he trobat aquesta a la tercera botiga que he entrat. Tan sols en quedaven tres i eren blanques però almenys n’he trobat!», expressa satisfet. Uns carrers més enllà, una parella camina amb dues flors embolicades. S’aproximen i s’entreveu que no són roses sinó dues flors grosses i de color llampant similars a les margarides. Ella, que també porta un cafè calent per emportar, i que no pot beure’s perquè duu la mascareta, reconeix, amb els ulls axinats per un insinuat somriure, que no han trobat roses però que aquestes li «agraden més».
Com si es tractés de fet i amagar, els clients han buscat la flor de Sant Jordi arreu del Principat. Moltes de les botigueres però, no podien oferir més enllà d’objectes decoratius com peluixos, pinces amb forma de drac, roses de roba o altres flors que s’hi assemblen com els clavells rojos.
Literatura confinada
Les persianes de la majoria d’establiments del centre comercial Illa Carlemany segueixen tancades per la Covid-19. A la planta baixa, s’acumulava gent a la porta del supermercat, i a la més alta, a la porta de la llibreria Llibre idees. Només deixen entrar un màxim de sis clients, que han de mantenir la distància de seguretat entre ells, i que s’emporten els llibres sense embolicar per un protocol de precaució establert a la botiga.
No hi ha parades, ni llibres exposats al carrer més enllà dels estands habituals de dins el local. Una dona fulleja amb dificultat un còmic gruixut en el qual se li enganxen els guants mentre al fons de la botiga s’acumula una cua de clients que paguen els llibres amb targeta de crèdit. Enguany no hi ha novetats ni vendes estrella, però des de la Puça reconeixen que hi ha llibres que han tingut més èxit que altres, com aquells de la literatura andorrana o que acumulen premis. Per exemple, Pluja d’estels, de Laia Aguilar o Boulder, d’Eva Baltasar. Així, els llibreters reconeixen que han pogut tirar endavant la diada «tot i que amb menys intensitat».
Ja ho diuen que la realitat sempre supera la ficció i aquest Sant Jordi ha estat tan estrambòtic que supera el millor dels capítols de Black Mirror. Sembla que tothom ha tingut l’opció de comprar llibres però només els més previsors o matiners han estat capaços de fer-se amb alguna de les poques roses que aquest any, no han arribat de Sud-amèrica. De fet, les floristes expliquen que solen demanar-ne a Colòmbia encara que aquest any ha estat una missió impossible i han venut les que han pogut obtenir en territori nacional i europeu.
Des de casa
Una parella d’avis mira els clavells exposats a la porta d’una floristeria que té totes les roses dins la botiga, guardades en cubells, i marcades amb el nom del propietari. «Totes estan venudes?» segueixen insistint els més tossuts. A sobre, balcons buits amb els finestrals tancats. S’han vist poques decoracions casolanes de Sant Jordi a les parròquies baixes d’Andorra tot i que, a la plaça de la rotonda, d’un balcó es desplegava una enorme pancarta que cobria les baranes i deia «Feliç Sant Jordi». Dibuixats, hi havia dos cavallers ben joves i eixerits que probablement eren els més menuts de la llar.
Una dona atrafegada hi passa per sota i segueix recorrent el passeig del riu on es troba un altre balcó guarnit que desentona amb la façana grisa de l’edifici. Hi té rams de flors, la bandera andorrana i tres roses tenses i vermelles a la part esquerra del passamà. Dins les cases però, a regnat la cultura. Els comuns han adaptat la festivitat al confinament obligat per aturar la pandèmia mundial amb tastets de llibres i presentacions d’escriptors, en directe, a través de les xarxes socials.
Encara que estiguem a casa, segueix essent el dia Internacional del llibre, i quin és el millor lloc per gaudir de la lectura que des del sofà?
El departament de Benestar Social d’Ordino va repartir desenes de dolços decorats amb roses i llibres de sucre a la gent gran mentre la Biblioteca d’Encamp i la del Pas de la Casa engegaven una mostra virtual de literatura, també amb Vanessa Silva com a contacontes infantil.
Premis Miquel Martí i Pol
La 23a edició dels premis Miquel Martí i Pol que organitza l’àrea de Lectura Pública de Biblioteques del ministeri de Cultura també ha sobreviscut aquesta diada tan atípica. Els guanyadors van ser, el primer, ex aequo, Inventari d’un any de traspàs d’Albert Ruiz Feijóo i, el segon, Sota un cel prematur, d’Elena Aranda. El jurat, conformat per Bruna Generoso, Marta Jordan i Meritxell Isern, també va entregar l’accèssit a Els cims que et miren de Meritxell Cornella Planells. Per altra banda, en la categoria de poema, el guardó va ser per Outlet de Josefina Porras i l’accèssit per Ets fràgil, d’Elena Aranda.
