La discapacitat* es considera el resultat de la interacció entre una pèrdua o un dèficit en el funcionament d’una estructura corporal o una funció corporal d’una persona i les barreres de l’entorn, que suposa una limitació en l’activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions amb tots els ciutadans.
Per tant, si modifiquem l’entorn, si el fem «inclusiu», si eliminem les barreres, les discapacitats minven o desapareixen.
En aquests dies que hem de passar molt temps a casa, tots els infants i adolescents, independentment de la seva edat o discapacitat, poden utilitzar el joc com una eina per a divertir-se i aprendre: fer bombolles de sabó, escoltar música i descobrir ritmes diferents, cuinar, inventar jocs amb moviment, dibuixar i pintar, fer puzles, cantar i ballar, realitzar vídeos de les activitats quotidianes, fotografiar i fer un collage…
Segons sigui una discapacitat sensorial, física, de comunicació i parla, intel·lectual o derivada d’un trastorn mental, hi ha activitats millors que d’altres. Dedicar temps a buscar aquelles activitats que millor s’ajusten a la personalitat del nostre nen o nena pot ser un repte creatiu a fer en família.
* El concepte prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (2001) i de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006).
