La Clara neix a París l’any 1998, i amb dos anys es muda amb la seva família a Andorra. Ara, amb 24, es considera una esportista fitness amb l’objectiu d’arribar a ser una motivadora d’aquesta disciplina i poder dedicar-s’hi professionalment. Combina la seva feina al Comú de Sant Julià de Lòria amb la seva passió.
–Quan es comença a interessar pel món del fitness?
–La primera vegada que vaig trepitjar un gimnàs, fa més o menys set anys.
–Per què?
–Tenia moltes inseguretats, i no només físiques. Quan vaig començar en aquest món anava molt perduda i no sabia com funcionava res, volia canviar però no sabia ni per on començar. A més, anar sola al gimnàs se’m feia impossible. Realment he trigat anys a arribar on estic ara, he afrontat moltes situacions incòmodes.
–Des de quan s’hi dedica?
–Fins ara no ha sigut un procés lineal, ja que vaig anar a estudiar a França i no trobava ni el temps ni les ganes suficients per dedicar-m’hi. Hi vaig tornar al març i des de llavors m’hi dedico al 100%.
–Quin és el seu objectiu a curt termini?
–Centrar-me en mi, en la meva salut, en l’autoconfiança i en la salut mental. Però no només pensar en mi, també en poder inspirar a altres persones i ajudar-los em crea una sensació molt gratificant. A mi m’hauria agradat tenir algú que em motivés i m’ajudes en aquest món, i jo ara vull ser aquesta persona que necessiten els altres per motivar-se, i no només físicament, també mentalment.
–I a llarg termini, la seva intenció és dedicar-s’hi professionalment, veritat?
–Ho tinc claríssim, és la meva passió. Tampoc descarto competir en un futur, o ser entrenadora personal. És molt curiós com una cosa que al principi m’incomodava i em costava tant, ara sigui el meu estil de vida.
–Amb quina finalitat?
–Al principi em feia molta vergonya anar sola al gimnàs i anava molt perduda. Em vaig anar informant, mirant vídeos i preguntant, i tot aquest procés l’he fet sola. A vegades penso que si hagués tingut algun referent per inspirar-me i ajudar-me a motivar-me, no m’hauria costat tant. El meu objectiu és convertir-me en el referent que m’hagués agradat tenir.
–Com ha dit, també vol ser referent amb el tema de la salut mental. Per què?
–Penso que molt poques persones tenen pau mental, perquè no la veuen com un objectiu important. Penso que un dels principals obstacles són els hàbits negatius. La por al fracàs i al rebuig ens roben una gran quantitat de pau mental. També parlo de sentiments de culpa, de falta de mèrit, de no merèixer i un gran etcètera. Penso que abans de fer qualsevol cosa a la vida, has de treballar la ment, perquè sense una ment estable i forta és molt difícil avançar. És l’eina principal.
