És catedràtic de filosofia del dret i política a l’Institut de drets humans de la Universitat de València. Pronunciarà una conferència aquest vespre a la 38a Universitat d’Estiu i Tardor d’Andorra sobre els valors de la Unió Europea (UE), els drets humans i l’estat de dret en la guerra a Ucraïna.
–El lema de la universitat és Un món en estat d’emergència. Hi està d’acord?
–Cal debatre si hi som o si ens hi porten. Des d’un punt de vista global i a llarg termini és evident que hi som pel que fa a la crisi del medi ambient, climàtica i de sostenibilitat. Si per estat d’emergència només ens referim a la guerra i a la crisi energètica resultant, cal discutir-ho més pausadament perquè és menys evident. El canvi climàtic ens afecta a tots i estem ja a menys de cinc minuts, perquè no s’estan prenent les mesures a l’alçada de les urgències.
–Els governants no ho veuen així?
–No sé si tenen la percepció, però està clar que la informació per arribar a la percepció sí que la tenen, perquè tots els documents científics són concloents. No és un fantasma, és una realitat. Però la lògica del governant és la lògica de les properes eleccions. Com que creuen que arribarà, però no tan aviat, no compta.
–En la xerrada parlarà dels drets humans i l’estat de dret en el context de guerra. Què té a veure l’estat de dret amb una guerra?
–Tot. Evidentment, hi ha una prioritat, que és la legítima defensa d’un estat que ha estat víctima d’una agressió, això és indiscutible, però la finalitat de la UE ha de ser aconseguir una solució pacífica, i no alimentar el conflicte. Això guarda relació amb la finalitat de l’estat de dret, que és la pau i la garantia dels drets humans.
–Això ho està fent la UE?
–Crec que no. Josep Borrell, el responsable de política exterior, ha encetat una escalada bel·licista que té una justificació primera, però que ha pres continguts que són desmesurats: parlar de l’aniquilació de l’exèrcit rus, i la metàfora del jardí i la selva.
–Com s’explica que una persona així tingui un càrrec tan important?
–Hi ha una dependència molt clara de l’OTAN i, a més, darrere d’això hi ha l’estratègia de l’administració nord-americana d’imposar-se i aprofitar la guerra per treure importants beneficis econòmics.
–Així és complicat que ens en sortim?
–És molt complicat. Nosaltres no podem adoptar el punt de vista que l’objectiu sigui la destrucció de Rússia. Putin és un agressor i un genocida, això és clar, però així anem a un risc greu d’escalada de la guerra.
–Però és l’objectiu real o parla massa?
–Potser és així, però Borrell no és un particular, és l’alt representant de la UE, i no ho ha dit una sola vegada i en un lloc neutre.
–S’hauria de canviar?
–Està en línia de l’estratègia nord-americana i no defensa l’autonomia europea.
