Jordi Coll es violinista, i membre de l’ONCA des de fa més de 20 anys, on va arribar de la mà de Gerard Claret. Li agrada tant la música que a més de donar classes al conservatori de Manresa i formar part d’un grup de càmera, l’any passat juntament amb Marta Santamaria (flauta) i Anna Costa (violoncel) va crear Pamina Trio per donar a conèixer La flauta màgica, una de les òperes més conegudes de W.A. Mozart, a un públic familiar. La seva versió, reduïda i teatralitzada, Conte de la flauta màgica, està recomanada per a infants de 4 a 10 anys, i es podrà veure demà a la Sala del Prat de Roure d’Escaldes-Engordany en tres passes: 11.30, 12 i 17 hores.
–Quan i per què van crear Pamina Trio?
–Tinc molt bona relació amb la Marta Santamaria i l’Anna Costa des de fa temps. El projecte d’adaptar la flauta màgica per a un públic jove fa temps que el teníem al cap, i vam crear el trio per dur-lo a terme. De fet, Pamina és el nom d’un dels personatges de l’òpera, la filla de la reina de la nit.
–Per què aquesta òpera i no una altra?
–Perquè és una molt coneguda, i perquè permet moltes lectures; de fet, Mozart la va escriure amb la idea d’arribar a un públic popular, més ampli. Això fa que tothom l’entengui, i en concret la l’adaptació que hem fet als infants els entusiasma perquè en el fons no deixa de ser un conte d’aventures, amb princeses presoneres, personatges malvats i instruments màgics.
–Per tant, no és un concert a l’ús, sinó una teatralització.
–Sí, no només fem de músics, sinó que estem caracteritzats dels diferents personatges perquè el públic pugui seguir millor el conte. A més, l’Anna Costa fa de la reina de la nit, que és el personatge que explica la història. Té experiència com a actriu i ha estat genial poder comptar amb ella.
–Demà actuaran al Prat del Roure, però no es la primera vegada que el fan, oi?
–No, l’estiu passat la vam fer a Sant Julià de Loria en un format més petit; des de llavors l’hem fet créixer per arribar a la durada actual (50 minuts), i en funció de les reaccions que vam copsar hem modificat les parts teatralitzades i millorat la part escènica per fer-les encara més visuals.
–Aquest espectacle forma part d’un projecte educatiu impulsat pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà a través de la Fundació ONCA. Què li sembla?
–Em sembla fonamental. Les grans orquestres de qualsevol gran ciutat tenen un servei educatiu i de concerts familiars, perquè en el fons és el públic del futur. Qualsevol país que vulgui tenir un futur cultural, i en aquest cas musical, necessita que les seves orquestres puguin tenir un projecte educatiu i pedagògic, com és el cas de l’ONCA.
–Vostès també toquen per a un públic adult. Quin és més exigent?
– Tots ho són, però segurament el públic infantil és més directe, amb reaccions més immediates i espontànies, i de seguida veus si li agrada o no el que fas.
