La vida professional de Mercè Miguel va anar molts anys lligada a la imatge personal i al món dels esdeveniments. Llicenciada en història, va decidir fer un màster i un postgrau en direcció d’entitats sense ànim de lucre. Fa sis anys que treballa a Unicef Andorra i ho compagina amb l’organització de grans esdeveniments al Principat com el Vide Dressing de la Massana. Tota la seva experiència la va portar a obrir un compte d’Instagram per conscienciar sobre la moda sostenible.
–Per què vas decidir crear aquesta plataforma?
–Vaig decidir crear aquesta plataforma, jo crec, pel meu vessant professional de quan estava a Barcelona, que era la moda. Una de les coses que vaig veure era la gran quantitat de roba que teníem les persones, que no en fèiem ús, i que moltes vegades, quan això passava, acabaven totes a la deixalleria. Aquesta evolució em va motivar, i també el fet que el canvi climàtic ha estat molt més present i hi ha molta més informació d’entorn del que és la indústria de la moda, que és la segona indústria més tòxica del món. Per mi va ser una evolució natural, en el sentit que m’he dedicat molts anys a veure els armaris de les persones, a veure com es vesteixen i en què gasten els seus diners. Em vaig adonar que les persones, inclús jo mateixa, teníem hàbits de consum molt poc sostenibles, molt poc respectuosos amb el medi ambient i molt poc conscients del que hi ha darrere de cada producte. Fa sis anys que treballo a Unicef amb la sensibilització i ara tinc molt més present tota la manca de drets laborals que hi ha moltes vegades darrere de la indústria de la moda. Tot això m’ha portat a crear aquest Instagram, amb ganes de compartir coses.
–Creu que els ciutadans andorrans aposten per una moda sostenible?
–S’ha de tenir en compte que Andorra és un país molt petit amb una xarxa comercial molt determinada, no tenim una facilitat de proveïdors. A mi m’encantaria que Andorra pogués tenir moltes més marques sostenibles, que tingués molts més dissenyadors que treballen artesanalment, però és un país petit i les oportunitats d’emprendre en aquest sector no és fàcil. A més aquí tenim un hàndicap que és tot el tema duaner, que hi ha uns impostos quan vols portar productes d’un altre lloc.
–No és fàcil emprendre moda sostenible.
–No és fàcil emprendre moda sostenible, però amb esdeveniments com el Vide Dressing, com a mínim, és una manera de contribuir en la moda sostenible, i jo crec que ha estat un èxit perquè han trobat una manera de canalitzar aquelles peces que ja no sabies què fer amb elles, i han aconseguit allargar-ne la vida. Això és la moda sostenible, que aquella peça ja creada allargui la seva vida al màxim. Potser no tenim la infraestructura en l’àmbit de comerços més variada, però, en canvi, tenim altres alternatives que han triomfat com el Vide Dressing, que és el mercat de segona mà més gran dels Pirineus.
–Al Principat, a banda del Vide Dressing hi ha els Encants d’Unicef.
–Tenim els Encants d’Unicef, tenim la botiga de Càritas… Ja és una moda sostenible i a més a més solidària, amb la qual el cercle és encara més interessant. Cada vegada s’estan consolidant més com una opció amb la qual, i a més una opció on et pots vestir d’última tendència, que a vegades quan a tu t’agrada molt la moda, hi ha aquell repte de «em podré vestir com a mi m’agrada?», per descomptat que pots fer-ho i aquella compra té un rerefons per a mi amb molt més valor que altres.
–També organitzen la ‘swap party’ juntament amb Andtropia.
–És un concepte també de mercat de moda sostenible, en què no entra l’intercanvi econòmic. Les persones porten peces en un espai on ja està organitzat un mercat. Allà et donen una moneda simbòlica amb el valor que se li doni a cada peça i pots agafar peces d’una altra persona per aquell valor. És una altra manera també de moure la moda i de fer que la peça allargui la vida. És un concepte molt interessant i esperem que tingui molt èxit aquí a Andorra.
