Carolina Pastor és neuropsicòloga a AUTEA. Li agrada esquiar, cuinar i convidar amics i família quan en té la possibilitat.
–Quina diferència hi ha entre una psicòloga i una neuropsicòloga?
–No parlaríem pròpiament d’una diferència. La neuropsicologia és una subespecialitat de la psicologia clínica. Se centra en l’estudi de les relacions entre les estructures cerebrals, els processos mentals complexos i la conducta, tant en persones sanes com en pacients que presenten condicions neurològiques o del neurodesenvolupament.
–Quant fa que treballa a AUTEA? Quins serveis dona?
–Fa cinc anys. Una part important de la meva feina està vinculada al desenvolupament tècnic dels programes d’atenció directa de l’associació. Des del 2018 la junta i el nostre equip de professionals treballem per poder oferir serveis especialitzats que ajudin les persones amb TEA a caminar cap al seu projecte de vida, conjuntament amb les seves famílies. En el meu treball a AUTEA, també tinc una part d’exercici clínic orientat al diagnòstic especialitzat i la intervenció terapèutica per a persones amb TEA, conjuntament amb la meva companya Montse Mases.
–Per què creu que l’associació és important per al país?
–Actualment a Europa s’estima que un de cada cent infants d’entre 5 i 18 anys presenta autisme. Altres estudis actuals als EUA mostren prevalences que poden arribar a 1 infant amb autisme per cada 36 infants als vuit anys d’edat. L’autisme, en la seva diversitat, forma part de la nostra societat i de la vida de tots nosaltres en la forma d’un fill, un company de classe, un familiar, o un company de feina. Quan la condició del TEA ens toca de prop, la xarxa de suports i serveis especialitzats té un rol essencial. Autea forma part d’aquesta xarxa, i és un punt de referència per a la persona amb TEA i la seva família. Hi poden trobar informació, orientació, escolta, recursos i suport. L’associació treballa de manera molt coordinada amb els professionals i entitats de referència per sensibilitzar, formar, assessorar, acompanyar i col·laborar en favor a la millora de la qualitat de vida, el respecte dels drets, i la creació d’oportunitats per a les persones amb TEA.
–Per què es va especialitzar amb TEA?
–La veritat és que inicialment la meva especialitat estava vinculada amb la neurocirurgia de pacients que requereixen control neuro psicològic conscient durant una intervenció en el teixit cerebral. Poc tenia a veure amb l’autisme. Però quan vaig tornar a viure al Principat vaig tenir l’oportunitat de treballar en serveis específics d’atenció als trastorns de l’aprenentatge, condicions del neurodesenvolupament i discapacitat. Vaig quedar fascinada per la complexitat del funcionament i de la clínica de la persona amb TEA, però sobretot em va captivar la seva sensibilitat i la part humana de la intervenció. Progressivament he anat centrant la meva practica professional en l’atenció de la persona amb TEA.
–Creu que el TEA ja està integrat en la societat o encara hi ha molt estigma?
–Tenim alguns estudis que mostren que la informació sobre el TEA que arriba a la població general, incloent els docents, no prové de la literatura científica sinó que en general prové dels mitjans de comunicació com la televisió, sèries, llargmetratges i altres productes culturals en els quals cada vegada és més comú veure persones amb símptomes autístics o que expressen obertament la seva condició de persona amb TEA. Aquestes fonts d’informació són factors molt potents en relació a la representació social que la població construeix sobre el TEA i tenen un rol important en la inclusió de les persones amb TEA. Aquest fet confirma la necessitat de monitoritzar la imatge que els mitjans projecten sobre el TEA. La comunitat científica suggereix de valorar la participació de professionals de l’àmbit del TEA per a l’assessorament en la creació de productes culturals.
