Joan Barrera és l’alcalde de La Seu d’Urgell després d’haver guanyat les darreres eleccions municipals del mes de maig. Barrera, que va ser cap de llista de Compromís x La Seu-Candidatura de Progrés (CxLS-CP) ens rep a l’edifici de l’ajuntament, que celebra 550 anys, per explicar-nos la situació de l’habitatge a la Seu, les mesures que s’estan prenent i la relació del govern municipal amb el Govern d’Andorra.
–Tinc entès que en aquest moment s’estan construint dues grans superfícies. No creu que existeix un perill real de matar el comerç tradicional a la Seu?
–Nosaltres sempre hem dit que no estem en contra de les grans superfícies, però no estem a favor de centres comercials als afores de la Seu. Ja ho hem vist amb el que ja està funcionant, que el que fa és que baixin andorrans i vingui gent d’altres llocs, entri al centre comercial i torni a marxar sense entrar al centre. Això provoca que no hi hagi cap mena de sinergia. Haurien d’estar a centre perquè el comerç surti afavorit. Evidentment, tot això pot tenir una repercussió i la té, però el comerç ja està prou tocat amb l’internet i plataformes com Amazon, també el relleu generacional, i encara s’afegeix un altre problema amb els centres comercials. Dit això nosaltres som optimistes i creiem que ens sortirem i hem de tirar endavant totes les polítiques necessàries per ajudar al comerç local a través de facilitar gestions i altres coses que haurem de treballar juntament amb el comerç i associacions i entitats per recuperar aquest comerç que és el que et dona la vida al centre de la ciutat i et permet tenir aquesta riquesa urbana a més de donar llocs de feina. Si passeges i ho veus tot tancat és una imatge llastimosa. Per tant sí que té afectació i la tindrà, però nosaltres hem de lluitar perquè sigui mínima.
–Creu que seria bo que l’Ajuntament posés terrenys públics per construir habitatge assequible (tant de lloguer com de compra), vista a manca d’habitatge?
–Evidentment que sí, hi estem treballant. Treballem per poder posar a disposició de la ciutadania habitatge assequible per famílies vulnerables, joves i qui ho necessita. A la seu no s’han fet polítiques públiques d’habitatge des de fa molt de temps i nosaltres estem treballant per fer-ho i perquè sigui una realitat el més aviat millor. S’està treballant, però ara mateix no voldria comprometre’m amb dates, estem treballant en pisos socials i aviat hi haurà resultats.
–Creu que el Govern d’Andorra es treu de sobre els problemes d’habitatge i els deixa a la Seu?
–És un tema complicat. Hem tingut els nostres més i menys amb el Govern d’Andorra i jo mateix amb el cap de Govern, però dit això, és un tema delicat que afecta les dues bandes de la frontera. Són dos territoris amb dinàmica diferent, però ambdós amb un problema d’habitatge. Quan hi va haver la polèmica, era perquè aquí tenim problemes greus de falta d’habitatge i això provoca pujada de preus i la gent no pot viure dignament perquè no pot assumir els lloguers que s’estan cobrant. Si es treuen o no les puces és un tema que a mi no em toca dir, en el seu moment ja vaig dir que hem de ser prudents amb les declaracions. Sempre ha existit permeabilitat entre territoris, però cadascú s’ha d’administrar els seus problemes propis sense afectar els altres territoris, però sempre hem col·laborat amb Andorra i continuarà existint sense dubtes. A escala pròpia hem d’oferir a la ciutadania habitatge assequible i ajudar a fer que tot això se superi.
–Quina creu que seria la solució per al Principat i per la Seu?
–Varetes màgiques no n’hi ha. Em centro en la Seu perquè cadascú s’administra el seu territori que prou feina té. Nosaltres critiquem que hi ha una urbanització que no està entregada després de 15 anys, hi ha hagut una gestió bastant dolenta. Això és una part important, i des ded l’ajuntament tampoc s’ha fet una política d’habitatge municipal. Nosaltres hem de treballar per acabar aquesta urbanització i per altra banda, fer una polítia pública. Hem de tenir un parc d’habitatge propi i fer habitatge de protecció oficial de lloguer.
–Quines són les mesures que estan prenent per minimitzar el problema?
–És complicat perquè tenim les competències que tenim. Estem fent mans i mànigues amb tots els casos que ens venen i fem tot el que podem. No tenim pisos a disposició i és un problema real. Anem fent i desfent amb els recursos que tenim.
–Ahir el Govern parlava de fer un estudi per veure la viabilitat d’instal·lar transport amb cable a Andorra. En principi seria per dins el país, però creu que seria bo fer-ho també des de la Seu?
–Sincerament ho trobo fer volar coloms. Aquí també s’ha parlat molt del tren i al final tenim el que tenim. Tan de bo hi hagués més mitjans de transport, però no ho acabo de veure. Són inversions molt milionàries i ho veig complicat. Ja ens agradaria tenir tren, però se’m fa feixuc poder-ho tenir ràpid.
–Quines polítiques té el seu govern per a transfronterers?
–Aquí hi ha varies coses. Hi ha més de 1.500 treballadors transfronterers i agraïm al Govern d’Andorra la seva feina quant a transport. En un temps bastant prudent i després de converses ha tret licitació i opera nova línia cada mitja hora entre Andorra i la Seu i amb un preu més baix. Nosaltres hem de treballar encara més perquè el preu sigui més assequible. Després en tema de garanties sanitàries s’ha d’anar tractant amb el Govern d’Andorra i d’Espanya; i un altre tema important són les cues de la frontera com les que s’han viscut durant aquest pont. En tema sanitari ja s’està parlant de poder utilitzar l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell en alguns diagnòstics i serveis que aquí a la Seu anem una mica curts.
–Com són actualment les relacions entre La Seu d’Urgell i Andorra?
–Molt bones! Així han estat, així han de ser i així seran. Més enllà d’aquell moment de tensió que vam tenir per un tema sensible com és l’habitatge, les relacions són bones amb tot l’equip de Govern i els comuns. Farem moltes coses junts. H
