Carme Torras, especialista en intel·ligència artificial i robòtica, i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC), participa avui en una conferència a la Universitat d’Estiu sobre el Desplegament ètic de la robòtica assistencial per a un envelliment saludable i sostenible.
–Expliqui’ns una mica més en detall de què tractarà la ponència.
–Primer mostraré alguns dels prototips de robots que hem desenvolupat en el meu grup per ajudar a persones amb limitacions físiques, per donar-los menjar, ajudar-los a vestir, a posar-se les sabates, etc., o cognitives, fer teràpia mitjançant jocs de taula. En concret, el prototip per donar menjar s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Parc Sanitari Pere Virgili, i el d’entrenament cognitiu amb la Fundació ACE, per a la diagnosi i tractament de l’Alzheimer i demències lleus. Després explicaré una iniciativa pedagògica per impartir un curs i/o generar debat sobre ‘Ètica de la robòtica social i la IA’.
–Sobre la robòtica assistencial és evident que hi ha hagut molts avenços. Expliqui’ns en quin punt està i quins són els principals reptes.
–La interacció humà-robot en aquest context planteja reptes de recerca molt exigents per assegurar una comunicació fiable, personalitzada i respectuosa amb els valors i la dignitat de cuidadors i pacients, així com per garantir les estrictes mesures de seguretat que el contacte físic requereix. A més d’aquests reptes tecnocientífics, la robòtica assistencial presenta importants reptes ètics, alguns dels quals van més enllà dels que planteja la IA. La mobilitat i capacitat d’actuació dels robots en el món físic amplifica certs riscos de la IA com la vulneració de la privacitat, l’engany per simulació d’afecte, la cosificació de l’usuari tractant-lo com si fos un objecte, la restricció de la llibertat de decisió, i també aspectes més globals d’equitat en l’accés a aquestes tecnologies, de justícia social i de responsabilitat dins el sistema de salut.
–On trobem el punt entre robòtica i ètica?
–És cabdal que el robot estableixi una interacció adequada tant amb els cuidadors com amb els pacients. I què entenc per ‘adequada’? Que la interacció sigui fàcil, eficient i segura, que s’adapti a cada usuari i situació, que no enganyi sobre la seva naturalesa mecànica i que preservi la dignitat de la persona. En definitiva, que la persona senti en tot moment que té el control de la situació i que el robot no és més que una eina útil per ajudar-la, ja sigui en la feina (als cuidadors) com donant autonomia en la vida diària (als pacients).
–Vostè treballa a l’Institut de Robòtica i, fa uns tres anys, els van concedir un dels premis estatals a la investigació científica per les seves aportacions a la robòtica social. Quina feina fan a l’Institut?
–Ens considerem molt afortunats, perquè a més del privilegi de poder fer una recerca puntera i apassionant, la nostra feina està tenint molt reconeixement i repercussió als mitjans. Això ens dona una visibilitat que propicia l’obtenció de recursos i l’atracció de talent. L’Institut ha crescut fins als 160 membres, incloent-hi el personal administratiu i tècnic, i el grup d’investigadors que ens dediquem a la robòtica assistencial som més de 60.
–En quin projecte estan treballant ara quant a robòtica assistencial?
–Tenim dos projectes europeus relacionats amb la manipulació de roba i l’ajuda a vestir: CLOTHILDE és una Advanced Grant de l’European Research Council, i SoftEnable és un projecte del Programa Horizon Europe amb sis partners, un dels quals és l’Hospital Clínic de Barcelona amb què nosaltres col·laborem especialment. També treballem en el projecte ROB-IN amb fons Next Generation, que tracta de desenvolupar assistents robòtics que siguin capaços d’explicar per què prenen certes decisions i fan determinades accions. En aquest projecte col·laborem amb una empresa d’assistència domiciliària i una altra de desenvolupament d’aplicacions d’IA. A banda d’aquests projectes de recerca, ens esforcem a promoure que la tecnologia que desenvolupem arribi al sistema de salut i, en definitiva, als cuidadors i pacients, que són la raó de ser de la nostra feina.