Daisy Duvaut és psicopegadoga a l’escola Andorrana i animadora a l’equip del Morabanc. Es considera una persona amb una actitud molt positiva, resilient, persistent i compromesa amb tot allò que es proposa.
–Quan va començar a ballar?
–Sempre m’ha agradat ballar i de fet, ballo des de petita. No obstant, a nivell professional vaig iniciar-me en aquest món amb una proposta d’un centre esportiu per ser la instructora de Zumba. És quan em vaig formar i a partir d’allà he pogut convertir un dels meus hobbies preferits en una professió. Impartint classes de Zumba i Dance Fitness en diferents plataformes i/o centres.
–Què és per a vostè el ball?
–Per a mi el ball és un art que em permet expressar-me corporalment, exterioritzant i transmetent tot allò que sento. A més, ballant desconnecto de tot i connecto amb mi mateixa.
–Quan va començar a formar part de l’equip d’animació del Morabanc Andorra?
–Tot va començar perquè jo compartia escenari impartint Zumba amb una de les líders de l’equip d’animació, la Tamara Martos. Aleshores, ella em va parlar de la idea que tenia de formar l’equip d’animació, comentant-me què li agradaria comptar amb mi. Per a mi erauna proposta que m’il·lusionava molt i una gran oportunitat de continuar creixent dins d’aquest àmbit. Tanmateix, el fet que m’ho proposés ella ho valorava molt, ja que per a mi és una gran referent en l’àmbit de l’animació. De manera que, vaig acceptar la proposta, però en tenir altres feines, no vaig poder començar a l’inici de la temporada, sent finalment el desembre del 2022 quan em vaig incorporar, fins al dia d’avui.
–Què la va motivar a ser-ho?
–El primer motiu que em va motivar va ser el repte de ballar coreografies en grup. Al final, sent instructora, sempre ensenyo jo i les persones que m’acompanyen em segueixen, però mai he tingut una responsabilitat en coreografia grupal i em venia de gust experimentar el ball des d’una perspectiva diferent. I l’altra raó i penso que la més especial, és perquè la primera vegada que vaig actuar juntament amb les meves companyes, vaig experimentar l’essència del bàsquet és a dir, el fet d’anar a actuar ja no va ser únicament per animar als jugadors i als espectadors, sinó va ser per viure cadascuna de les emocions que es creen en cada partit, com vivim cada minut i cada jugada, compartides amb tots els assistents i els professionals de l’equip que fan possible el bàsquet del Morabanc d’Andorra. Per tant, el fet de formar part de l’espectacle és màgic. A mi, personalment, m’agrada molt mirar al públic quan ballo i trobar en ell un somriure, una mirada, algun gest de complicitat que indica que estan connectant i gaudint amb nosaltres. I encara més quan s’animen a ballar i/o aplaudir. És gratificant.
–Com gestiona el ball amb la seva professió com a psicopedagoga?
–La veritat és que molt bé. Pel que fa a la gestió del temps, les líders de l’equip, la Tamara i la Mònica, ja ens fixen els entrenaments en horaris que ens ho puguem compaginar amb la nostra feina principal. Tenint en compte que els partits també son el cap de setmana, ens permet que durant la setmana puguem dedicar-nos a la nostra tasca, en el meu cas, la de psicopedagoga. I en relació a dedicar-me professionalment a la psicopedagogia i també formar part de l’equip d’animació, em sento molt afortunada. Tant el món educatiu com l’artístic, en concret el ball, són les meves dues passions. Així mateix, penso que estan molt relacionades, exercint com a psicopedagoga a l’escola andorrana intento transmetre tots aquells valors que m’agradaria que tinguessin els meus alumnes en la societat andorrana del futur. I penso que quina millor manera d’ensenyar-los que donant exemple, com ara formant part d’un dels equips esportius que representa al nostre país.
