Serà «molt complicat» que el referèndum sobre l’Acord es pugui celebrar abans de les pròximes eleccions generals. Amb aquestes paraules, el cap de Govern, Xavier Espot, ha volgut dissoldre tots els possibles dubtes sobre la qüestió, justificant aquesta previsió pels terminis pendents a les institucions europees: «Com a molt aviat, el Parlament Europeu no pot donar el seu consentiment fins a finals del mes de gener. I, en principi, si es volen celebrar les eleccions més o menys passats quatre anys de les anteriors, a principis de febrer s’haurien de convocar», ha apuntat, afirmant que «el que no farem és fer dues campanyes al mateix temps o anar a votar al referèndum quinze dies abans de la campanya de les eleccions generals. Ho veig molt complicat, però no és cap drama. Al final, els propers que vinguin ja faran el referèndum si s’hi han compromès».
En aquest sentit, el mandatari ha insistit, com en anteriors ocasions, que la signatura de l’Acord no implica que aquest entri automàticament en vigor, tot remarcant que «jo crec i vull creure que la majoria de la gent sap que l’acte d’ahir no és un acte irreversible i no és un acte que suposi incomplir cap mena de compromís. Aquest referèndum es farà igualment, perquè el seu resultat serà determinant a l’hora de saber si l’Acord es ratifica i, per tant, en aquest cas sí que entra en vigor». Unes paraules que han anat acompanyades d’una valoració sobre la concentració ciutadana d’ahir per, precisament, ‘queixar-se’ contra la signatura de Brussel·les: «És cert que no hi va haver una gran concurrència. Potser hem de treure la conclusió que la qüestió o la reivindicació objecte de la manifestació potser no està al centre de les preocupacions de la ciutadania».
«Jo interpreto una mica la poca concurrència de la manifestació en el sentit que, a vegades, aquesta por i aquesta desinformació que han volgut vehicular algunes persones no ha acabat de calar. Per molt que facin soroll, no ha acabat de calar en la gran majoria de la ciutadania», ha continuat el cap de l’Executiu, dirigint les seves crítiques també als arguments dels sectors que rebutgen l’acostament a la Unió Europea per la situació política o social dels països membres. «Un dels arguments de les persones detractores és que no volem entrar en aquesta Europa. Tot això són qüestions tan conceptuals, tan etèries, que no donen lloc a una discussió rigorosa i seriosa. No volem Europa, no volem aquesta Europa, no volem que ens passi el que està passant a França o a Espanya. Tot això és parlar per parlar, sincerament», ha manifestat.
En aquesta línia, Espot ha defensat que l’Acord no comporta convertir Andorra en un estat membre de la Unió Europea, i ha etzibat que «no té res a veure amb convertir-se en allò que són Espanya o França. Però si tot el dia ens alimentem de les xarxes socials i dels algoritmes que només ens ensenyen el que volem veure, només veurem aspectes negatius». «No tenim aquí una safata on ens diguin que podem fer un Acord d’associació amb els Estats Units, amb la Xina, amb Austràlia i Nova Zelanda, amb el continent africà i amb Europa, i que de totes aquestes opcions en triem una, la que ens agradi més. Les coses no funcionen així. Hem de fer un Acord d’associació amb aquell entorn que ens envolta i que, a més, és l’espai que ha generat més prosperitat econòmica i més cohesió social en els darrers cinquanta o seixanta anys», ha argumentat davant els mitjans.
Tanmateix, i en ser qüestionat pel que fa al moment escollit per sotmetre l’Acord a consulta ciutadana, Espot ha explicat que «la raó principal és perquè sempre hem cregut, i crec que és relativament lògic, que la gent ha de poder pronunciar-se sobre un text tancat i definitiu. I aquest text tancat i definitiu no era el mateix fa sis mesos», tot recordant que el procés de negociació es va iniciar sense que aleshores es plantegés una consulta prèvia. Així, ha apuntat que «una cosa és demanar, com va passar a Islàndia, si es vol iniciar una negociació. Però jo crec que normalment, quan es fa un referèndum sobre una llei, sobre un text o sobre un tractat determinat, es fa quan ja està definitivament establert i tothom pot conèixer-ne la lletra petita».
