La signatura de l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, celebrada aquest dilluns a Brussel·les, representa un nou pas en el procés d’acostament del Principat al mercat interior europeu. I és que, més enllà de l’acte institucional en si, el text negociat comportarà canvis en diversos sectors econòmics i en les condicions d’accés al mercat andorrà, així com noves obligacions d’adaptació normativa. En aquest sentit, el dossier de premsa distribuït pel propi Govern detalla algunes de les conseqüències del pacte, el qual, cal recordar, no començarà a aplicar-se automàticament amb la signatura, sinó que encara haurà de superar el procés de ratificació, amb el pertinent referèndum encara sense data fixada ni aproximada.
Així, un dels àmbits més ‘sensibles’ és la lliure circulació de persones, ja que l’Acord permetrà als ciutadans andorrans residir, treballar o estudiar als estats membres de la UE en les mateixes condicions que els seus nacionals. En canvi, Andorra mantindrà un sistema de quotes per controlar l’arribada de treballadors, residents passius i temporers de menys de dotze mesos. Aquest mecanisme substituirà el sistema actual després d’un període transitori de dos anys des de l’entrada en vigor del pacte i haurà de revisar-se cada deu anys, amb l’acord de les dues parts. Val a dir que també es preveu un sistema de verificació d’antecedents penals, amb controls sistemàtics per a determinades professions i aleatoris per a la resta.
Amb la posada en marxa de l’Acord, Andorra mantindrà un sistema de quotes per controlar l’arribada de treballadors, residents passius i temporers de menys de dotze mesos
Si ens fixem en l’àmbit econòmic, veiem com les empreses andorranes hauran d’afrontar una obertura més gran a la competència europea: el text permetrà als operadors comunitaris prestar serveis al Principat en unes condicions diferents de les actuals, mentre que les empreses del país podran accedir al mercat europeu. En aqust sentit, el mateix dossier reconeix que els canvis en la prestació temporal de serveis podrien comportar més competència per als operadors andorrans i, de cara a facilitar aquesta adaptació, s’estableix un període transitori de tres anys.
Una obertura, doncs, que també arribarà a la contractació pública, ja que les empreses europees podran presentar-se a concursos de les administracions andorranes, de la mateixa manera que les companyies del Principat podran optar a licitacions dels estats membres. La mesura s’aplicarà a contractes que superin determinats llindars, situats entre els 150.000 i els 430.000 euros per a serveis i subministraments i en 5,4 milions d’euros per a obres públiques. Per sota d’aquests imports es podran mantenir licitacions d’àmbit més nacional, d’acord amb la normativa aplicable.
Una vegada transcorreguts tres anys, les farmàcies andorranes no podran importar medicaments que no disposin d’una autorització de comercialització a la Unió Europea
Per altra banda, el sector farmacèutic també haurà d’assumir limitacions en la importació de determinats productes. Segons el document, una vegada transcorreguts tres anys, les farmàcies andorranes no podran importar medicaments que no disposin d’una autorització de comercialització a la Unió Europea, tot i que no es concreta quins fàrmacs comercialitzats actualment al país es podrien veure afectats ni quin impacte tindria la mesura sobre els pacients. En aquest mateix àmbit de les mercaderies, l’Acord també impedirà la producció de cigarrets amb aromes, com ara els mentolats, mentre que el sector del tabac disposarà d’un període d’adaptació de trenta anys per a altres disposicions pactades.
Finalment, i pel que fa a les telecomunicacions, el text preveu l’obertura del mercat andorrà en un termini de set anys i la desaparició dels recàrrecs per itinerància, coneguts com a roaming. En el sector financer, el període d’adaptació s’allargarà fins als quinze anys, durant els quals s’haurà d’incorporar progressivament la normativa europea aplicable a la banca, les assegurances, els fons d’inversió i el mercat de valors. Tanmateix, Govern reconeix que l’Acord no inclou l’accés als mecanismes ordinaris de liquiditat europeus ni a un prestador de darrera instància, tot i considerar-lo un pas necessari per poder negociar aquests instruments per altres vies.
