Concòrdia ha presentat una esmena a la totalitat al Projecte de llei del pressupost del 2027, el qual preveu 834,8 milions d’euros de despesa, 84,7 milions més que enguany sense comptar les operacions financeres. En aquest sentit, la formació posa especialment el focus en l’augment de la despesa de funcionament, el qual se situa en 660,4 milions i creix un 10,8%, més del doble que el 4,8% previst per al PIB nominal. Segons els seus càlculs, prop del 92% de la despesa addicional prevista es destina a despesa corrent.
Davant d’aquest escenari, el grup reclama una auditoria global de la despesa del sector públic per detectar duplicitats i encavalcaments de funcions, així com planificar els recursos humans i materials a mitjà i llarg termini. Entre les mesures plantejades hi ha estudiar quines places es poden amortitzar quan quedin vacants per jubilació, sense acomiadaments, tenint en compte també les possibilitats que ofereixen la intel·ligència artificial i l’automatització. Cal dir que la despesa de personal prevista per al 2027 s’acosta als 200 milions d’euros, 14,4 milions més que l’any anterior.
La despesa de personal prevista per al 2027 s’acosta als 200 milions d’euros, 14,4 milions més que en l’exercici anterior
Concòrdia també centra les crítiques en l’endeutament, el qual segons el projecte pressupostari arribaria als 1.228,4 milions d’euros a finals del 2027. En aquest sentit, la formació reclama un pla de retorn amb objectius i terminis verificables i alerta que les despeses financeres s’aproximaran als 30 milions, un 79% més que el 2026. «El millor deute és el més reduït possible», defensa el president del grup parlamentari, Cerni Escalé.
Finalment, la formació demana donar més pes a les inversions vinculades a l’habitatge, l’energia, la productivitat i la diversificació econòmica. Així, Concòrdia qüestiona que, tot i preveure uns ingressos corrents de 791,8 milions d’euros, 81,4 milions més que el 2026, els comptes mantinguin un dèficit de caixa de 43 milions, i defensa aprofitar l’actual conjuntura econòmica per reduir l’endeutament i les despeses recurrents.
