Pol Forcada Quevedo
Identitat de país

Virtus defensa en un escrit que el país mantingui la neutralitat quan els coprínceps tinguin posicions divergents

La formació reivindica el paper institucional dels caps d'Estat i situa la llengua, les tradicions i el patrimoni entre els essencials de la identitat

Virtus ha defensat que Andorra mantingui una posició neutral en l’àmbit internacional quan els dos coprínceps no comparteixin un mateix posicionament i que, en canvi, doni suport a la seva postura quan tots dos coincideixin. La formació ho ha plantejat en un comunicat centrat en la preservació de la identitat i el caràcter propi del Principat, en el qual reivindica també la figura dels coprínceps com a garantia de l’equilibri institucional, la independència i la sobirania del país.

En aquest sentit, Virtus qüestiona el concepte de ‘neutralitat activa’ i es remet a la màxima 37 del Manual Digest, segons la qual Andorra havia de mantenir-se neutral davant un eventual enfrontament entre els cosenyors. A partir d’aquesta interpretació, la formació considera que, abans de determinades votacions en organismes internacionals, s’haurien de consultar els serveis dels coprínceps.

Més enllà de la política exterior, també ha reivindicat les arrels històriques, la llengua, la cultura i les tradicions com a elements necessaris per mantenir la cohesió del país. Així, l’escrit recorda el passat migratori de moltes famílies andorranes i defensa el caràcter del Principat com a país d’acollida, especialment a partir de l’arribada de població estrangera des dels anys seixanta, però considera que aquest procés ha de ser compatible amb la preservació d’una identitat pròpia.

Qüestiona el concepte de ‘neutralitat activa’ i es remet a la màxima 37 del Manual Digest, segons la qual Andorra havia de mantenir-se neutral davant un eventual enfrontament entre els cosenyors

El comunicat també posa l’accent en la continuïtat històrica de les institucions andorranes, des del Consell de la Terra fins al restabliment de la cosenyoria amb el Decret de Napoleó del 1806. Segons Virtus, aquest model va permetre mantenir un equilibri institucional que actualment queda representat pels coprínceps, una figura que la formació defensa explícitament.

En l’àmbit cultural, Virtus reclama preservar la manera de parlar pròpia d’Andorra i fomentar tradicions com les caramelles, la crema del mai, les escudelles populars o les benediccions del bestiar. En afegit, proposa incrementar les visites escolars als museus tradicionals i implicar més els joves en la conservació del llegat cultural del país.

Finalment, la formació defensa la conservació dels monuments i dels espais que els envolten, tot reclamant que la Llei de Protecció dels entorns busqui el consens amb els propietaris afectats. Virtus considera que la protecció dels béns públics s’ha de compatibilitzar amb els drets dels privats que tenen propietats situades dins d’aquests entorns.

Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
El més destacat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu