El cap de Govern, Xavier Espot, ha assegurat que la signatura de l’Acord d’associació amb la UE, prevista per al 19 d’octubre, no comportarà cap conseqüència pràctica per a Andorra, situant així el referèndum després de la ratificació del text per part del Parlament Europeu. «És important recordar-ho davant tots aquests que fan veure que aquesta signatura serà un acte absolutament irreversible. No ho serà, perquè per nosaltres no té cap conseqüència concreta i pràctica», ha etzibat el mandatari governamental durant una trobada telemàtica des de Nova York, on participa en la 81a Assemblea General de les Nacions Unides.
Així doncs, Espot ha contraposat la situació andorrana amb la de San Marino, explicant que aquest últim sí que podrà començar a aplicar provisionalment l’Acord després de signar-lo, «fins i tot abans que ho hagi ratificat el Parlament Europeu», mentre que la normativa interna andorrana no preveu, ara per ara, aquesta possibilitat: «De moment, signatura sense conseqüències pràctiques, ratificació del Parlament Europeu sense conseqüències pràctiques i, a partir de llavors, referèndum», ha insistit, afegint que, en cas que el resultat de la consulta sigui favorable, «es porta a ratificació del Consell General». Serà llavors quan la cambra podrà pronunciar-se sobre una possible modificació de la Llei de tractats per permetre’n l’aplicació provisional al país.
«Algunes formacions polítiques, amb una visió a vegades una mica extremitzada, tenen tendència a culpar la Unió Europea o culpar el procés d’aproximació a Europa dels grans mals de la humanitat» – Xavier Espot
Altrament, i en ser qüestionat pels contactes mantinguts aquests dies amb representants dels països de la Unió Europea, Espot ha assegurat que «tots ens traslladen un missatge de suport». «A Andorra no hi ha hagut mai cap impediment per part de cap país de la Unió Europea. Tots, quan tenim ocasió de parlar amb ells, ens diuen que tenim el seu ple suport i que també faran allò que sigui necessari perquè els seus parlaments nacionals ratifiquin aquest Acord», ha manifestat el mandatari, qui no ha deixat passar l’ocasió per afirmar que «també els sorprèn que hi hagi una part significativa de la ciutadania que tingui tantes reserves. Això els fa difícil d’entendre».
En aquest sentit, i segons Espot, els ‘interlocutors’ europeus «realment veuen que és un bon acord i molt asimètric i molt ben negociat des de la perspectiva dels drets i interessos d’Andorra», tot afegint, en clara referència als grups de l’oposició de Concòrdia o Andorra Endavant, que «algunes formacions polítiques, a vegades amb una visió potser dogmàtica, o amb una visió a vegades una mica extremitzada, tenen tendència a culpar la Unió Europea o culpar el procés d’aproximació a Europa dels grans mals d’Europa i de la humanitat».
Convenis de doble imposició i petits estats
La setmana també ha servit per mantenir diferents contactes bilaterals amb els màxims òrgans dels països convidats, com és el cas del primer ministre d’Irlanda, a qui Espot l’ha tornat a plantejar la possibilitat d’avançar cap a un conveni per evitar la doble imposició (CDI): «Ara ja queden molt pocs països d’Europa amb els quals no tenim un CDI, un dels quals és Irlanda. Vam tornar a insistir en aquesta qüestió», ha assenyalat el cap de Govern, mentre que, en paral·lel, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha mantingut contactes amb Grècia per abordar la situació d’Andorra en la llista de jurisdiccions no cooperants. «És l’únic país d’Europa que encara ens considera país no cooperant, i això impedeix que puguem tenir un conveni de no doble imposició», ha lamentat Espot.
Finalment, s’ha dut a terme també una nova trobada de caps d’Estat i de Govern dels petits estats d’Europa, amb l’objectiu «d’acordar posicions comunes i fer-nos més visibles». «Difícilment països petits com el nostre o els altres amb els quals ens reunirem demà poden fer sentir la seva veu i poden pesar en el concert de nacions si posem en entredit i deixem de banda els mecanismes multilaterals», ha defensat Espot, advertint que «el dia que el sistema multilateral no existeixi i que, per tant, Andorra, San Marino, Mònaco, Luxemburg, Montenegro, Malta, Xipre o Liechtenstein no tinguin un vot a l’Assemblea General, igual que el tenen els Estats Units, la Xina, Rússia, França, el Regne Unit o Alemanya, aquell dia deixarem de tenir qualsevol tipus de pes específic».
