La celebració dels 50 anys del nou Santuari de Meritxell convida a mirar enrere, però sobretot a entendre què representa aquest espai per a Andorra. L’incendi del 1972 va destruir una part essencial del patrimoni del país i va obrir un període d’incertesa que, només quatre anys després, culminaria amb la inauguració de l’obra de Ricard Bofill. Una proposta que va generar debat, que va trencar amb allò conegut i que el temps ha acabat incorporant plenament al paisatge i a l’imaginari col·lectiu. Mig segle després, l’efemèride permet valorar aquella decisió amb perspectiva. Meritxell no és únicament un edifici ni la celebració d’una jornada assenyalada al calendari. És un punt de trobada entre tradició i modernitat, entre dimensió religiosa i identitat nacional. Preservar aquest llegat implica també explicar-lo, contextualitzar-lo i transmetre’l a les noves generacions. Celebrar aquests 50 anys és, en definitiva, reconèixer la capacitat d’un país de reconstruir-se sense renunciar a la seva memòria i de convertir una pèrdua en una obra destinada a perdurar.
