La possibilitat que les cooperatives d’habitatge puguin beneficiar-se de mesures de suport similars a les previstes per facilitar l’accés al primer habitatge és una de les vies que Estaló ha començat a explorar amb el Govern. En aquest sentit, l’associació ha mantingut avui dilluns una primera reunió amb la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, en la qual s’ha abordat la possibilitat d’adaptar mecanismes ja existents al model cooperatiu. «Aquesta mesura, amb les cooperatives permet baixar les quotes i, per tant, fem l’habitatge cooperatiu més accessible», han explicat en declaracions a EL PERIÒDIC els impulsors d’Estaló, Andrea Doncel i Lluís Ginjaume.
Tanmateix, la proposta es troba encara en una fase inicial i haurà de ser estudiada per l’ens governamental abans de determinar si té encaix. No seria l’única, ja que des d’Estaló també plantegen que les cooperatives puguin beneficiar-se de les mesures que l’Executiu està treballant conjuntament amb els comuns per incentivar habitatge assequible: «Una cooperativa, la seva primera finalitat, és promoure habitatge assequible; per tant, segurament seria molt fàcil que complíssim amb els requisits que estan treballant amb els comuns», han assenyalat Doncel i Ginjaume, tot i remarcar que això també «ho han d’estudiar per part de Govern».
«És important que anem coordinats […] Com més suport hi hagi de l’Administració, més assequibles són els preus de la cooperativa i, per tant, hi ha més gent que hi pot accedir» – Andrea Doncel i Lluís Ginjaume
Altrament, la trobada amb Marsol també ha servit per plantejar una major coordinació amb l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), organisme amb el qual Estaló ja havia mantingut contactes prèviament. «És important que anem coordinats per tal de garantir que les persones que accedeixen als habitatges cooperatius siguin les persones que més ho necessitin», han apuntat els arquitectes, els quals han indicat també que un dels pròxims passos serà reprendre les converses amb l’INH per estudiar de quina manera pot participar en el desenvolupament del model. «Com més suport hi hagi de l’Administració, més assequibles són els preus de la cooperativa i, per tant, hi ha més gent que hi pot accedir», han afegit.
De manera paral·lela, Estaló ha començat a explorar amb els comuns la possibilitat d’utilitzar terrenys públics per desenvolupar els primers projectes d’habitatge cooperatiu del país. La proposta més avançada és, ara com ara, la de la Massana, on la corporació els ha traslladat la disponibilitat de quatre terrenys, dos dels quals serien «més fàcils» de desenvolupar. Aquests es troben a Pal i Arinsal i els responsables d’Estaló ja han pogut visitar-los, tot i que encara no s’ha determinat quants habitatges podrien acollir. «Això ho hauríem d’estudiar amb l’estudi de viabilitat, s’hauria d’estudiar més en profunditat», han precisat Doncel i Ginjaume.
«Tenir disponibilitat de terrenys no és evident. Hi ha necessitats d’equipaments i d’habitatge i entenem que els terrenys que obtenen a través de la cessió els han d’analitzar» – Andrea Doncel i Lluís Ginjaume
En aquest sentit, la dimensió de cada promoció també dependrà de la demanda al nucli on es desenvolupi. «Un edifici a Pal segurament ha de ser un edifici petit i segurament la demanda és més baixa que la que hi pugui haver a Andorra la Vella», han exemplificat, incidint en el fet que «la proposta hauria d’estar una mica d’acord amb la necessitat que hi hagi gent que vulgui anar a viure en aquest nucli». Precisament, i en termes de demanda, Estaló va posar en marxa, fa un mes i mig, un formulari perquè els interessats en habitatge cooperatiu poguessin inscriure-s’hi i indicar les seves preferències territorials. Actualment, ja hi ha 62 unitats de convivència inscrites, les quals superen les 150 persones en total. En el cas de la Massana, hi hauria una vintena d’interessats.
Tanmateix, l’associació ja ha mantingut converses amb pràcticament tota la resta de comuns. Entre les parròquies en què s’ha avançat més es troba Andorra la Vella, on la corporació està estudiant diferents possibilitats, però sense que s’hagi concretat cap terreny. «Sabem que hi ha interès en el model i que estan mirant possibilitats de com es podria tirar endavant a la parròquia», han explicat Doncel i Ginjaume, tot afegint que «tenir disponibilitat de terrenys no és evident al país. Hi ha necessitats tant d’equipaments com d’habitatge i entenem que els terrenys que obtenen a través de la cessió els han d’analitzar i estudiar en funció de tots els requisits o necessitats que tinguin». Val a dir que les converses també han avançat força amb Sant Julià de Lòria.
