Víctor Domínguez és un emprenedor resident a Andorra i apassionat de la comunicació i l’entreteniment. És també entusiasta del món de l’economia, els negocis, la tecnologia, les xarxes socials i la innovació.
–Vostè és emprenedor i porta diversos temes, expliqui’ns a què es dedica exactament.
–És una pregunta complexa perquè de vegades ni tan sols jo mateix sé descriure amb exactitud a què em dedico. Avui estic involucrat en diferents empreses que han anat sorgint durant el pas dels anys associades a la meva activitat a les xarxes socials i segons han anat evolucionant els meus interessos, però alhora hi ha la part de xarxes socials que és immensa també i pel que més se’m sol conèixer. Al final tot neix de la base de la meva repercussió a les xarxes socials a nivell d’informació i entreteniment. Si ets algú espavilat t’adonaràs que si tens capacitat d’impacte i tens un públic, pots fer negoci al voltant de moltes maneres. Aleshores, podríem dir que em dedico a comentar l’actualitat econòmica, política i social, això m’ha fet algú influent en aquest tema i al voltant de tot això han sorgit negocis vinculats a sectors que em semblen interessants.
–Com van ser els seus inicis en el món de l’emprenedoria? Va començar pel món del fitness, oi?
–Tot deriva de la generació d’impacte dins una comunitat amb uns interessos comuns. Això em va fer veure de manera molt nítida les necessitats que compartien un conjunt de persones que tenien un estil de vida en comú. En realitat va ser una cosa molt natural i és com en si haurien de néixer la majoria dels negocis: escoltar el que la gent necessita i donar-ho a un preu que està disposada a pagar-ho. Va ser un negoci amb molt poca fricció de cara al client perquè aquest ho demanava, per la qual cosa podríem dir que el meu primer negoci va ser fàcil de tirar endavant juntament amb els meus dos primers socis al voltant de l’assessorament esportiu.
–Què l’ha portat a ser on és ara?
–Principalment, fer allò que m’agrada d’una manera molt apassionada i dedicada durant un llarg període de temps. Sona a tòpic, però és la realitat. Quan t’encanta el que fas, li poses passió i fa tants anys que ho fas, al final és difícil que no acabis destacant-hi. Normalment, la gent vol els teus resultats, no fer el teu camí, sense entendre que no pots tenir els resultats d’una altra persona sense haver recorregut aquest mateix camí. Un punt força clau crec que ha estat no tenir una obsessió al voltant dels diners, fer les coses perquè t’agrada fer-les i perquè les gaudeixes. Poca gent és capaç d’aguantar tant de temps fent alguna cosa sense ser compensada econòmicament en un curt termini, per això crec que és important que t’apassioni el que fas, perquè si no no seràs capaç de passar aquest procés sense rebre recompenses a curt termini. La qüestió és que la majoria de les persones veuen tot des d’una perspectiva a curt termini que li impedeix construir amb una visió llarga, perquè en alguns casos a curt termini no veus diners, però a la llarga construeixes una cosa que és capaç de generar molts més diners que el que obtindries amb una visió més a curt termini. Però bé és comprensible, vivim en la societat de la immediatesa, és difícil que la població tingui mentalitat a llarg termini quan tot al nostre voltant gira entorn de la satisfacció immediata, ho volem tot al moment. Per això crec que la paciència, la temprança i la constància són uns factors molt importants avui dia amb els temps que corren. És una cosa que et diferenciarà de la gran majoria que no és capaç de fer alguna cosa sense tenir una recompensa immediata.
–Quan i per què va decidir crear el canal de YouTube Wall Street Wolverine?
–Doncs ja fa més de sis anys que visc amb Wall Street Wolverine i tot neix de la necessitat que sentia de comentar certs esdeveniments que veia que passaven en l’àmbit polític. Aquí em vaig adonar que la gent no entenia gaire d’economia i vaig descobrir un oceà blau quant a contingut. Avui dia pot semblar una cosa molt òbvia, però fa sis anys pensar a fer contingut d’economia i empresa a YouTube era una cosa impensable. La plataforma estava molt orientada al públic del gaming i l’entreteniment, temàtiques més adultes no existien a la plataforma. Vaig ser dels primers a fer aquest tipus de contingut i vaig aconseguir posicionar-me molt bé en aquest sentit, que a més anava molt de la mà de la carrera que estudiava.
–Parli’ns de Racks, la seva empresa.
–Doncs Racks és la marca de roba que creo juntament amb el meu soci Carlos, la marca la vam crear perquè ens sentíem força poc representats pels valors de la majoria de les marques de roba i per a donar a la nostra comunitat unes peces que representessin els nostres valors. De la mà de Racks va sorgir Racks Labs que és la pota tecnològica i de desenvolupament que ha acabat convertint-se en una empresa més gran que la mateixa marca de roba. En realitat Racks Labs va sorgir com el nostre «laboratori tecnològic» amb nois de la comunitat que eren programadors i que van acabar sent els nostres socis en aquesta empresa quan vam veure el potencial que tenia tot això.
–Quines són les línies de negoci?
–Principalment, aportar solucions que optimitzin processos de negoci utilitzant la tecnologia blockchain. Ens centrem sobretot en el B2B i el focus és donar-li la utilitat que tingui sentit a blockchain en els processos que té sentit utilitzar-lo perquè dona una millora operativa. Perquè cal recalcar que blockchain no sempre és el més indicat en certs processos, és més, pot fins i tot ser més complicat i tediós que altres solucions a web2. Tot això ve precedit d’una consultoria prèvia de l’empresa per entendre el model de negoci i on podem aplicar millores dins d’aquesta. Ens centrem plenament en la millora i l’automatització de processos dins de les empreses.
–Com veu l’entorn cripto el 2023? Creu que encara té futur o ha perdut molta força?
–Ho veig força calmat, però això només és una mala notícia per als especuladors. Quan et dediques a construir producte i a desenvolupar la tecnologia no és tant un drama, fins i tot li diria que és positiu perquè purga el mercat i permet que sobrevisqui allò que realment té sentit. Els mercats baixistes són positius i necessaris a qualsevol sector. Sí que crec que hi ha futur, el punt és que estem mirant tot això des de l’òptica de l’inversor retail. Ahir mateix Fidelity, Charles Schwab i Citadel llançaven un exchange de criptomonedes anomenat EDX Markets. Deutsche Bank AG també ha sol·licitat llicència d’actius digitals per a oferir serveis de custòdia d’actius digitals i criptomonedes a Alemanya. Fa una setmana Blackrock sol·licitava a la SEC oferir un ETF de Bitcoin. El que passa és que la majoria de gent només sap mirar el mercat cripto de manera especulativa, sense entendre que com tot mercat té cicles alcistes i cicles baixistes. Molta gent ho dona per mort, però jo el que veig és cada vegada més institucionals incursionant al sector, el problema és que el retail sempre es mou de manera molt emocional i bipolar.
–Creu que les CBDC poden acabar amb les criptomonedes?
–No, probablement hi convisquin. L’únic que perilla és el paper de les stablecoins que compleixen la mateixa funció que les CBDC, però cal veure l’enfocament que es dona a aquestes CBDC i també el marc regulador que podria imposar-se a les stablecoin. D’altra banda, les CBDC tenen poc a veure amb la majoria de criptomonedes.
–Té algun nou projecte al cap o vol centrar-se on és ara?
–Acabem d’aixecar una ronda d’inversió per a Racks Labs de manera que el focus ara mateix estarà a Racks Labs, continuar amb Racks Mafia i en la meva marca personal, molt probablement. Al final el que molt abasta, poc estreny.
–En quin moment va decidir mudar-se a Andorra i quins van ser-ne els motius?
–La pandèmia va ser clau, al final una de les meves línies de negoci que era l’assessorament esportiu amb el confinament va desaparèixer. Tot i això, jo havia de continuar pagant la meva quota d’autònom, i de per si estava cansat de l’infern fiscal que és Espanya, però això va ser la gota que va fer vessar el got. Ja llavors em començava a anar bé i vaig decidir explorar l’opció d’Andorra, que era una opció molt interessant i que podia impulsar exponencialment el meu creixement professional.
–Què és el que més li agrada més del país? I el que menys?
–El que m’agrada més d’Andorra és la quantitat de persones interessants que hi ha en un territori tan petit, és un lloc que concentra persones de molts llocs diferents, amb històries molt diferents, de sectors molt diferents, però amb una mentalitat molt semblant. També m’agrada molt la seguretat que es percep al país i el civisme que es respira als carrers. És una cosa que moltes vegades no es valora fins que es perd i que cal protegir-ho per sobre de tot. El que m’agrada menys diria que és les comunicacions del país, però bé, al final l’orografia tampoc ho posa fàcil i cal ser realista respecte a les possibilitats que es poden plantejar. Així i tot ha millorat força els últims anys, però jo crec que és el que a la gran majoria ens ve al cap quan pensem en qüestions a millorar al país.
