La possibilitat que un estudiant palestí atrapat a Gaza pugui arribar a Andorra a través d’una autorització d’immigració per estudis no és encara una realitat, però sí una escletxa d’esperança enmig d’un escenari marcat pel bloqueig i la incertesa. El camí continua ple d’obstacles. Més enllà dels requisits burocràtics, el gran interrogant continua sent si el jove podrà sortir de Gaza. Aquesta és la dimensió que recorda que cap procediment administratiu és suficient quan la realitat humanitària supera qualsevol marc legal. Cal reconèixer, però, la perseverança d’una associació que ha sabut adaptar la seva estratègia davant la impossibilitat d’obrir corredors humanitaris, buscant alternatives realistes sense renunciar al seu objectiu. També és positiu que les institucions hagin mostrat disposició a estudiar aquesta opció amb rigor. Encara no hi ha garanties d’èxit. Però quan les vies humanitàries són inexistents, qualsevol porta que s’obri des de la cooperació, el diàleg i la voluntat política mereix ser explorada fins al final.
