Rebuig frontal de la majoria parlamentària a la proposta de resolució presentada pel grup parlamentari Socialdemòcrata per crear un mecanisme estable de protecció del poder adquisitiu dels salaris. La iniciativa, la qual plantejava establir una revisió salarial permanent amb especial incidència sobre les rendes més baixes i mitjanes, ha estat tombada després que només Concòrdia i Andorra Endavant donessin suport al text.
Així, el conseller Pere Baró ha retret a la majoria haver rebutjat anteriorment iniciatives similars. «Han continuat augmentant el salari mínim, però no de forma significativa», ha afirmat, tot advertint que «moltes persones estan cobrant aquest barem» i que aquesta fórmula «no dona seguretat tampoc a les empreses». En aquest sentit, ha carregat contra la pujada del salari mínim anunciada en la primera jornada: «Sembla més aviat una mesura electoralista, però si s’ha fet és perquè saben que cal una correcció salarial», ha manifestat, motiu pel qual ha defensat que «no volem més imprevistos, sinó una estabilitat» i reclamant «un mecanisme de revisió salarial amb especial atenció als salaris més baixos i als mitjans perquè les empreses coneguin les regles del joc».
«Cal un mecanisme de revisió salarial amb especial atenció als salaris més baixos i als mitjans perquè les empreses coneguin les regles del joc» – Pere Baró
Mentre que des d’Andorra Endavant, Carine Montaner ha anunciat el suport del seu grup assegurant que «entenem perfectament la proposta» i recordant que ja la van aprovar «fa unes setmanes», i Concòrdia també ha confirmat el seu vot favorable, la consellera demòcrata Meritxell López ha defensat que a la majoria «li preocupa especialment estar al costat dels ciutadans i evitar la pèrdua del poder adquisitiu». En aquest sentit, ha recordat que el salari mínim «s’està apropant al 60% del salari mitjà» i que actualment «es troba al voltant del 55%», aprofitant per reivindicar altres mesures impulsades per l’Executiu, com són les ajudes al lloguer, el parc públic d’habitatge o el programa d’avals per a la compra del primer immoble.
Des de la bancada de Govern, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha assegurat que l’Executiu «també comparteix aquesta preocupació» i ha recordat que el 2025 «vam doblegar el valor de l’IPC del 2,7%», fet que va permetre incrementar «el salari mitjà i medià en un 5 i un 6%». «La pujada extraordinària ve donada per la situació geopolítica i la situació de guerra al Golf que ha disparat l’IPC i la inflació», ha remarcat Marsol, tot insistint que «no tenim una bola de vidre ni ho hem pogut anticipar fins ara. Les mesures que hem anat adoptant fins ara han sigut necessàries i encertades».
«No tenim una bola de vidre ni ho hem pogut anticipar fins ara. Les mesures que hem anat adoptant fins ara han sigut necessàries i encertades» – Conxita Marsol
Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha reiterat que «no hi ha cap país que incrementi tots els salaris sense impulsar una negociació col·lectiva», un mecanisme que «aquí s’ha vist que no ha pogut funcionar». Segons ha defensat, «a nosaltres només ens consta que s’ha d’apujar el mínim». Tanmateix, i en el torn de rèplica, Baró ha insistit que «només pujar el salari mínim és una cosa que no entenen ni ells ni la població». A més, ha acusat el Govern de reaccionar tard davant l’evolució dels preus: «Teniu una manca de previsió que ens preocupa molt».
