La crisi de l’habitatge ha tornat a monopolitzar bona part del Debat d’Orientació Política. En la seva intervenció, el cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat la gestió de l’Executiu i ha atribuït part del retard en l’aplicació de les mesures a l’oposició, a qui ha acusat d’haver «bloquejat, criticat i retardat qualsevol iniciativa» presentada per la majoria.
Segons Espot, la cambra ha evidenciat «models contraposats» a l’hora d’afrontar la problemàtica. «Una oposició que, lluny de contribuir amb solucions, ha optat reiteradament per bloquejar, criticar i retardar qualsevol iniciativa», ha afirmat, tot retreient que els grups parlamentaris hagin «demorat la tramitació de projectes de llei amb mesures que sabien que milloraven la situació de l’habitatge».
Així, el cap de Govern ha admès que la preocupació ciutadana és real: «Darrere de cada debat sobre habitatge hi ha projectes de vida, joves que volen emancipar-se, famílies que busquen estabilitat i persones grans que aspiren a continuar vivint amb dignitat al seu habitatge», ha exposat, reconeixent que el Govern ha escoltat aquesta inquietud «als carrers, en les reunions amb els agents econòmics i socials, en aquesta cambra i també a través de les mobilitzacions ciutadanes».
Tot i això, Espot ha insistit que la situació actual «no va néixer ahir» i que és conseqüència de «dècades sense una política pública estructural» en matèria d’habitatge. En aquest sentit, ha reivindicat que durant aquesta legislatura s’han impulsat mesures inèdites. «Per primera vegada hem limitat els pisos buits, hem reduït els habitatges d’ús turístic, hem intervingut sobre les dinàmiques especulatives i hem començat a dotar el país d’eines permanents perquè l’habitatge deixi de dependre exclusivament de les fluctuacions del mercat«, ha defensat.
Entre les actuacions destacades, Espot ha recordat que la pròrroga dels contractes de lloguer s’ha mantingut des del 2019 i ha donat cobertura a prop de 20.000 contractes. Tot i això, ha justificat la fi d’aquest sistema advertint que «mantenir una congelació indefinida també té conseqüències», ja que «redueix l’oferta, retreu la inversió i agreuja el problema a llarg termini».
El cap de Govern també ha tret pit del reforç dels mecanismes de control del mercat, destacant la creació del registre de contractes i del sistema SICAR, el qual ja incorpora més de 5.510 contractes i fixa un preu mitjà dels lloguers vigents de 13,9 euros per metre quadrat. Igualment, ha posat en relleu l’increment de la vigilància sobre les recuperacions fraudulentes d’habitatges per ús propi, amb 132 comunicacions, 35 expedients sancionadors oberts des del 2022 i sancions que superen els 190.000 euros des del 2024.
«Una oposició que, lluny de contribuir amb solucions, ha optat reiteradament per bloquejar, criticar i retardar qualsevol iniciativa» – Xavier Espot
En la seva intervenció també ha defensat que el Govern «ha afrontat de manera clara la pressió especulativa» i ha assegurat que la inversió estrangera immobiliària «ha caigut un 99% en només tres anys». Pel que fa al futur, Espot ha anunciat que «en els propers dies» l’Executiu aprovarà «un programa ampli i ambiciós d’ajuts» destinat a les llars que hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer.
Segons ha explicat, aquestes ajudes beneficiaran tant els afectats per la fi de les pròrrogues com els llogaters amb contractes signats a partir del 2022 i aquells que hagin de formalitzar un nou contracte d’arrendament. El cap de Govern ha defensat que el nou model busca «compatibilitzar dos drets legítims»: el dels propietaris a recuperar progressivament la capacitat de disposar dels seus immobles i fixar les rendes «amb una certa llibertat», i el dels llogaters «a no veure’s exposats a increments sobtats o a situacions de vulnerabilitat residencial».
En aquest sentit, i a parer seu, ha assegurat que la nova llei dels lloguers «no és la fi de la protecció dels llogaters», sinó «el full de ruta per passar d’un mercat intervingut a un mercat progressivament normalitzat», un procés que, segons ha dit, anirà acompanyat dels nous programes d’ajuts que el Govern presentarà pròximament.
Nova inversió per ampliar el parc públic
Espot també ha reivindicat l’aposta del Govern pel parc públic d’habitatge assequible. Així, ha recordat que l’Executiu ja ha compromès més de 143 milions d’euros en aquesta política i ha anunciat una nova inversió de 35 milions d’euros, procedents d’una part del superàvit del pressupost del 2025, per continuar ampliant l’oferta. Segons les previsions, al final de la legislatura el parc públic superarà els 500 habitatges. D’aquests, 259 s’hauran construït o estaran en construcció directa, mentre que 224 hauran estat adquirits o incorporats mitjançant lloguer per part de l’Administració.
