«El que intentem és que la gent pugui veure com era el retaule original». Amb aquesta premissa, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha presentat aquest dilluns el projecte que permetrà recuperar la imatge històrica del retaule de Sant Miquel de Prats, una de les peces més destacades del patrimoni artístic andorrà. La iniciativa, impulsada conjuntament pel Govern i el Comú de Canillo, coincideix amb el centenari de la sortida del conjunt original de l’església i vol retornar visualment al temple una obra que durant segles va presidir el seu altar major.
El projecte s’ha formalitzat mitjançant un conveni de col·laboració entre les dues institucions i preveu la reproducció i reinstal·lació del retaule del segle XVI atribuït al Mestre de Canillo, nom amb què es coneix el pintor Miquel Ramells i el daurador Guiu Borgonyó. L’objectiu és recuperar la coherència visual i simbòlica d’un dels conjunts patrimonials més importants del país, avui dispersat després de les vicissituds que va patir durant el segle XX.
Per al cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, el projecte té una càrrega històrica especial. «Aquest any fa cent anys que va marxar d’aquesta església», ha recordat. Segons ha explicat, una part significativa de la història de Sant Miquel de Prats va quedar fragmentada quan les peces del retaule van abandonar el temple i es van dispersar fora del seu emplaçament original. Per això, aprofitant aquesta efemèride, el comú ha decidit impulsar una actuació que permeti als visitants entendre de nou com era el conjunt original.
Alcobé ha insistit que no es tracta d’una reconstrucció estricta, sinó d’una «recomposició». «Volíem aprofitar aquesta avinentesa per tornar a definir com era inicialment, no una reconstitució sinó una recomposició amb una imatge per tornar a situar al seu lloc d’origen cadascuna de les peces», ha afirmat. La proposta consistirà a reproduir les pintures conegudes i situar-les a l’espai que ocupaven històricament, mantenint sempre el màxim rigor possible.
«Els historiadors ens diuen sempre que s’ha de mantenir al màxim l’original» – Jordi Alcobé
Aquest criteri de fidelitat històrica és precisament el que ha marcat el desenvolupament del projecte. «Els historiadors ens diuen sempre que s’ha de mantenir al màxim l’original», ha explicat Alcobé. Per aquest motiu, les peces que han estat identificades es reproduiran a partir de la documentació conservada, mentre que les parts desaparegudes es representaran en blanc i negre a partir de fotografies històriques. Actualment s’han localitzat tres de les sis taules originals, així com la predel·la i altres elements recuperats durant les darreres dècades.
La recerca, però, continua oberta. El cònsol ha revelat que també s’estan fent gestions per intentar recuperar o aconseguir la cessió temporal d’una creu majestat gòtica del segle XIV vinculada al conjunt i conservada actualment a la Universitat de Yale, als Estats Units. «Estem en contacte per veure si es pot recuperar aquesta peça o cedir-la temporalment a Andorra perquè es pugui visitar», ha indicat.
La recuperació visual del retaule anirà acompanyada d’una actuació integral a l’església. Bonell ha explicat que el Ministeri de Cultura ja està redactant el projecte tècnic per intervenir en les patologies que presenta l’edifici. «L’església de Prats mereixia una actuació ràpida», ha afirmat. La voluntat és licitar els treballs durant aquest 2026 i iniciar-los tan aviat com sigui possible.
La ministra ha detallat que les actuacions se centraran especialment en les filtracions d’aigua, les humitats, les esquerdes i la degradació visible en diferents elements interiors. «El que es busca és recuperar la bellesa que ja té aquesta capella i que la gent la pugui contemplar bé i el màxim de sanejada», ha assenyalat. També es preveu actuar sobre la il·luminació i sobre diferents elements constructius afectats pel pas del temps.
«Estem en contacte per veure si es pot recuperar aquesta peça o cedir-la temporalment a Andorra perquè es pugui visitar» – Jordi Alcobé
Tot i l’estat de conservació que presenta l’edifici en alguns punts, Bonell ha volgut transmetre tranquil·litat. «El primer que hem dit quan hem fet la diagnosi és que no hi ha cap mena de risc», ha assegurat. La ministra ha explicat que abans de definir exactament l’abast de la intervenció caldrà completar els estudis estructurals, geològics i patrimonials que s’estan elaborant.
La voluntat del Govern i del Comú és que la restauració del temple i la instal·lació del nou retaule avancin de manera coordinada. «Intentarem que el dia que acabem els treballs puguem ja posar aquest retaule», ha afirmat Bonell. El Ministeri aportarà l’assessorament dels seus tècnics, restauradors i especialistes en patrimoni, mentre que el Comú assumirà el finançament, el disseny, l’execució i la instal·lació de la reproducció.
Més enllà del valor artístic de l’actuació, el projecte també posa en relleu la importància de Sant Miquel de Prats dins la història de la parròquia. Alcobé ha recordat que es tracta d’una de les poques esglésies romàniques conservades a Canillo i que el seu entorn forma part d’una àrea especialment rica des del punt de vista arqueològic i històric. En aquest context, la recuperació visual del retaule esdevé una nova eina per explicar la història d’un indret que, un segle després de perdre una de les seves principals joies artístiques, està a punt de recuperar-ne la memòria.
