Andorra es converteix oficialment en el membre número 190 del Fons Monetari Internacional (FMI) en un moment especialment rellevant per a la seva estratègia d’obertura exterior. L’adhesió arriba mentre l’Acord d’associació amb la Unió Europea continua pendent de resoldre qüestions clau, com la seva naturalesa jurídica, després que el dossier hagi quedat fora de l’agenda del Coreper, i sense que el Govern hagi fixat encara cap referèndum consultiu per a la ciutadania.
La incorporació al FMI s’ha escenificat aquest dissabte amb la visita de la directora gerent de l’organisme, Kristalina Georgieva, que ha volgut agrair l’adhesió andorrana i destacar els avenços assolits pel país durant els darrers anys. «En un període curt de temps han fet avançaments per fer front als reptes de futur», ha afirmat.
Un dels principals beneficis que, segons Georgieva, aporta la membresia és la possibilitat d’identificar les necessitats específiques del país. «Andorra sap què vol de l’FMI i demana-li per fer-ho», ha assenyalat, tot remarcant que el Principat té clar quins àmbits vol reforçar amb el suport tècnic de l’organisme internacional.
En aquest sentit, la directora gerent ha avançat que el FMI elaborarà un informe específic sobre el sector financer andorrà. «Assessorem la força i la salut del sector financer» i «farem un per Andorra», ha explicat. Segons ha detallat, aquest estudi haurà de permetre detectar les necessitats del país i aprofitar millor els avantatges derivats de la nova condició de membre.
Georgieva també ha situat l’Acord d’associació amb la Unió Europea com un pas que considera positiu per al futur del país. «Per a Andorra no tenir un acord d’associació és un aspecte negatiu», ha manifestat, mentre que disposar-ne «aportaria més oportunitats» davant d’un context internacional cada vegada més incert.
La responsable del FMI ha destacat igualment diverses fortaleses de l’economia andorrana. Ha recordat que el creixement del PIB l’any 2025 va arribar al 3,9%, per sobre de la mitjana mundial, i ha subratllat que el país manté una situació de plena ocupació. També ha valorat la voluntat d’Andorra de cooperar amb la resta del món, especialment important, ha dit, per a les economies petites i obertes.
«El millor benefici de la membresia és identificar què necessita el país, i Andorra sap què vol de l’FMI» – Kristalina Georgieva
Pel que fa a la inflació, Georgieva ha admès que els nivells registrats a Andorra han estat superiors als dels països veïns, però s’ha mostrat confiada que la tendència es mantindrà sota control. Segons ha exposat, la inflació «ara es trenca cap al 3%» i ha assegurat que «la estabilitat del preu serà protegida». Així mateix, ha considerat que les tensions inflacionistes actuals no haurien de prolongar-se en el temps.
La directora gerent també ha establert paral·lelismes entre Andorra i altres microestats que formen part del FMI, especialment amb Liechtenstein. Ha destacat el compromís andorrà amb la transparència del sector financer i ha defensat que la col·laboració amb l’organisme internacional contribuirà a reforçar la disponibilitat de dades i informació per a la presa de decisions.
Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha aprofitat la visita per posar en valor l’evolució econòmica del país i les reformes impulsades durant els darrers anys. Ha recordat que el PIB va créixer un 3,9% el 2025, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, i que l’exercici es va tancar amb un superàvit del 2,5% del PIB.
Espot també ha remarcat la reducció del deute públic fins al 29,4% del PIB, situant-lo per sota del llindar del 30%. Segons ha defensat, aquests resultats són fruit d'»una política contínua de responsabilitat rigorosa» alineada amb les recomanacions del mateix FMI.
Durant la jornada, Georgieva també ha mantingut trobades amb representants dels sectors públic i privat, així com un dinar amb membres dels àmbits empresarial, turístic i financer. Espot ha valorat positivament que la visita no s’hagi limitat a l’esfera institucional i que la responsable del FMI hagi volgut conèixer de primera mà «els neguits i les preocupacions» dels sectors econòmics del país.
