Helena Cardenal té 23 anys i treballa al magatzem de Carrefour del centre comercial Epizen. Es considera una persona oberta de ment, molt curiosa, extrovertida, sociable i empàtica. Abans d’aquesta nova feina havia treballat a l’Ikea de Valladolid. Tot i que viu a la Seu d’Urgell treballa i fa vida al Principat.
–Quan temps fa que va arribar a Andorra?
–Vaig arribar a Andorra el 4 d’abril del 2022, volia venir abans però no vaig poder. Abans d’arribar al país, durant el camí vaig dormir a un refugi d’animals i vaig arribar el dilluns dia 4. Al principi em sentia bastant perduda, anava amb el cotxe i no estava acostumada a les pujades, així que em va costar conduir per aquí.
–Per què va decidir deixar el seu país i venir al Principat?
–Sempre havia dit que si hagués estudiat hagués volgut fer un Erasmus, però com no m’agrada estudiar no ho vaig poder fer mai. A l’Ikea on treballava estava una mica cremada, a més volia veure altres coses i llocs, conèixer món. En no tenir cap càrrega important vaig decidir que aquest era el meu moment per a marxar. Quan vaig buscar informació em vaig adonar que a l’hivern es podia esquiar, que hi havia diferents opcions d’oci i que hi havia molts paisatges per a fer rutes a l’estiu i senderisme i que la platja només està a dues hores i mitja amb cotxe. Tot això sumat al fet que l’oferta de feina al final va ser millor de la que tenia a la meva ciutat d’origen, va fer que em mudés a Andorra. Recordo que vaig arribar a Pyrénées i em va rebre la meva encarregada amb bastant confiança i això em va agradar. A més vaig tenir una reunió amb el que seria el meu responsable a Epizen i em vaig sentir a gust del primer moment.
–Primer va treballar a Pyrénées i després la van baixar al nou centre comercial Epizen. Com va ser el canvi?
–En principi va ser xocant, però em va agradar des del principi. Vaig passar d’estar a Pyrénées, en ple centre d’Andorra la Vella a canviar-me de centre comercial i anar a l’Epizen, a prop de la frontera. Em van ensenyar a fer bastantes coses al primer centre comercial, però després a Epizen es van fer de manera diferent i em vaig haver d’acostumar i aprendre de nou. Quan ens van canviar va ser bastant caos, ja que vam treballar un temps amb el centre comercial en obres i feia moltíssima calor. Tot i així, estic molt contenta, perquè amb 22 anys vaig poder inaugurar un centre comercial amb un bon equip i un bon encarregat, i això és motivador. Epizen, quan va obrir, va ser una bogeria. Al final allà la majoria de treballadors som nous i hem creat un equip de zero, amb els seus pros i les seves contres.
–Com va ser l’experiència de treballar en dues empreses a la vegada?
–Vaig decidir fer hores extres al grup Inditex. És veritat que m’agrada molt la feina al magatzem, però també l’atenció al públic. He de reconèixer que amb la botiga tinc una relació d’amor-odi: tot el que m’agrada també em crema però al final em vaig animar a treballar a les tardes. Al principi l’experiència va ser caòtica, jo no estava acostumada a fer tantes hores: començava a les 06.00 hores al Carrefour i acabava a les 21.30 hores al Lefties. Els meus dies de festa -a Inditex em van donar els mateixos que tenia a Carrefour- els aprofitava per a fer encàrrecs importants que no havia fet durant la setmana i pràcticament no tenia temps de descansar. Vaig treballar a les dues empreses alhora durant tres mesos, de novembre del 2022 a gener del 2023.
–Com és fer la vida en aquest país?
–Vaig venir d’una ciutat molt petita. Això ho valoro i de fet m’agrada molt. És el que m’agrada més d’Andorra, la tranquil·litat i la seguretat que hi ha, a més de l’esquí, que m’encanta.
