La contractació en origen neix amb el suport de la patronal i amb les reserves dels sindicats, una dualitat que reflecteix perfectament la naturalesa d’una mesura que genera expectatives, però també interrogants legítims. És innegable que les empreses fa anys que denuncien dificultats per cobrir determinats llocs de treball. També ho és que el nou sistema aporta més garanties administratives i laborals que altres fórmules utilitzades fins ara. Tanmateix, convé evitar presentar aquesta eina com una resposta estructural a un problema que és, precisament, estructural. La dependència recurrent de treballadors temporals procedents de l’exterior evidencia les limitacions d’un model econòmic que continua trobant obstacles per retenir mà d’obra, consolidar projectes de vida estables i oferir solucions duradores a la qüestió de l’habitatge. En aquest context, la prudència que expressa el mateix Govern quan parla de «prova pilot» resulta encertada. La seva eficàcia només podrà valorar-se amb dades i resultats. El risc seria confondre una eina de gestió immediata amb la resolució definitiva d’un dels principals reptes socials i econòmics del país.
