Andorra continua parlant d’habitatge, sostenibilitat i cohesió social. El Consell General aprova noves reformes del mercat del lloguer, els comuns impulsen estudis de càrrega per determinar els límits del creixement urbanístic i les institucions repeteixen, una vegada i una altra, la necessitat de construir un model de país equilibrat. Tanmateix, la realitat continua enviant missatges molt diferents. La comercialització de 51 habitatges de luxe a Ordino, amb preus d’entre 2,4 i 6,3 milions d’euros, és perfectament legítima des del punt de vista empresarial. Ningú pot retreure a una promotora que desenvolupi un projecte ajustat a la normativa vigent. El problema és un altre: què diu això sobre el model de creixement que s’està consolidant al país? Mentre centenars de famílies continuen pendents de si podran assumir el proper lloguer, el mercat immobiliari continua orientant bona part dels seus esforços cap a un segment cada vegada més exclusiu. I mentre les administracions proclamen la necessitat de preservar l’equilibri territorial i social, continuen arribant projectes que reforcen precisament la tendència contrària. Potser el debat ja no és si Andorra creix. La pregunta és per a qui ho fa.
