La salut i la llengua comparteixen un mateix principi bàsic: la confiança. Poder explicar què ens passa, entendre un diagnòstic o expressar un malestar en la llengua pròpia no és una qüestió accessòria, sinó una part essencial de la qualitat assistencial i del respecte als drets dels pacients. Les dades que evidencien la baixa presència del català en part del sistema sanitari andorrà mereixen, per tant, una reflexió seriosa i allunyada tant del conflicte com de la resignació. La campanya impulsada pel Govern arriba amb la voluntat de corregir una realitat constatada pels estudis sociolingüístics: l’ús del català disminueix precisament en un àmbit tan sensible com l’atenció mèdica especialitzada. El repte, però, no es resoldrà únicament amb eslògans o accions publicitàries. Caldrà combinar sensibilització, formació i recursos reals perquè els professionals puguin aprendre i utilitzar la llengua amb normalitat. Defensar el català en l’àmbit sanitari no hauria de ser percebut com una imposició, sinó com una garantia de proximitat, cohesió i qualitat del servei públic.
