El catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, ha defensat la necessitat que Andorra reforci la seva relació amb la Unió Europea davant un context internacional “molt més dur i inestable”, tot i admetre que entén “perfectament” els neguits i els recels que genera l’Acord d’associació entre una part de la ciutadania.
Abans de la conferència ‘Andorra en el canvi d’època i la reversió globalitzadora’, organitzada pel Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (CERES), Oliver ha assegurat que el món actual “ja no és el de fa 25 anys” i ha advertit que els microestats no poden pensar que quedaran al marge dels grans canvis globals. “Pensar que et pots tancar aquí i dir ‘faig barraca i passi el que passi fora m’és igual’ no és veritat”, ha afirmat, tot recordant la dependència econòmica d’Andorra respecte de Catalunya i Europa.
“Pensar que et pots tancar aquí i dir ‘faig barraca i passi el que passi fora m’és igual’ no és veritat” – Josep Oliver
En aquest sentit, l’economista ha situat l’Acord d’associació dins d’un debat “més filosòfic que sectorial”, centrant-lo en el paper que ha de jugar Andorra en un escenari marcat per la pugna entre els Estats Units i la Xina, la irrupció de la intel·ligència artificial, la crisi climàtica i l’auge de l’extrema dreta i els discursos antiimmigració. Segons el ponent, el país haurà de decidir “si vol reforçar la relació europea o quedar-se fora” en un moment en què “els propers 50 anys seran molt diferents dels 50 anteriors”.
Tot i defensar els avantatges d’una aproximació a la UE, Oliver també ha reconegut que entén el «neguit” que pot generar l’Acord, especialment en qüestions vinculades a la immigració o als canvis normatius. “Entenc que canviar la situació que coneixes perfectament i les regles del joc produeix inquietud”, ha afirmat, afegint que un eventual “no” en referèndum seria comprensible des d’aquest punt de vista.
Malgrat això, ha insistit que, al seu entendre, “no canviar no és una alternativa”, perquè considera que el context mundial està evolucionant massa ràpidament perquè Andorra pugui mantenir-se al marge. “Les muntanyes són les mateixes, sí, però el que hi ha aquí fora no para de canviar”, ha resumit.
“Entenc que canviar la situació que coneixes perfectament i les regles del joc produeix inquietud” – Josep Oliver
Durant les seves declaracions, Oliver ha defensat que els països petits necessiten “paraigües” davant les crisis globals i ha posat com a exemple els mecanismes europeus activats durant la Covid o la crisi financera. A més, ha apuntat que Andorra hauria de plantejar-se qüestions com la connexió amb un “prestamista d’última instància” per al sector financer, en referència a possibles vincles amb el Banc Central Europeu.
Igualment, el catedràtic ha alertat dels reptes demogràfics que afronta el Principat i ha recordat les projeccions del Fons Monetari Internacional, segons les quals la població envellirà de manera notable en les pròximes dècades. Per aquest motiu, ha defensat que Andorra necessitarà més inversió, més diversificació econòmica i capacitat per atreure talent.
Amb tot, Oliver ha comparat la situació andorrana amb la d’altres microestats europeus com Malta, Xipre, Liechtenstein o Luxemburg, les quals, segons ha indicat, han crescut més gràcies a una relació més estreta amb la Unió Europea. Tot i això, ha insistit que el debat sobre l’Acord no s’hauria de limitar als impactes immediats sobre sectors concrets, sinó al model de país que es vol construir “d’aquí 25 o 50 anys”.
