L’anunci del Govern que Andorra no tindrà una llei integral LGTBIQ+ aquesta legislatura deixa un missatge clar: els drets del col·lectiu continuen sense ser una prioritat política immediata. Tot i els avenços dels darrers anys —campanyes, formacions i serveis d’atenció—, aquestes mesures no substitueixen una protecció legal específica i estructural. Les advertències de Diversand, assegurant que hi ha persones que marxen del país “per sentir-se lliures”, evidencien que encara existeixen mancances. Quan la protecció depèn massa de la sensibilitat individual i no d’un marc clar, la sensació d’inseguretat persisteix. El Govern defensa una estratègia “transversal”, però la transversalitat no hauria d’excloure una eina legislativa pròpia. Una societat que vol ser inclusiva no només ha d’escoltar el col·lectiu, sinó també convertir aquest compromís en garanties reals i permanents.
