Montse Pujol

—Aquest any hem volgut ser molt conscients del moment que vivim. Estem en un context de canvi profund de les regles del joc – econòmic, geopolític, tecnològic… I això ens ha portat a reforçar allò que sempre ha estat l’essència de la Trobada: les relacions de confiança entre persones.
La novetat més visible és que guanyem espais abans i després de les ponències. Comencem dijous al matí, en lloc de dijous a la tarda, i el dia anterior fem un sopar d’agraïment als espònsors. Els divendres, després de les ponències, hem programat un espai de lleure i la Festa de la Trobada al vespre, oberta a totes les persones participants.
No és un canvi de format per fer-ho diferent: és una decisió estratègica. Volem que la Trobada sigui més trobada que mai, perquè estem convençuts que, en un món tan accelerat i digital, trobar-se presencialment és més que mai una decisió estratègica.

—El Pirineu té un paper que sovint s’ha infravalorat: és un espai neutral, tranquil i de proximitat on Catalunya i Andorra es troben de manera natural. Lluny de les pressions i les dinàmiques dels grans centres urbans, és un entorn molt favorable per pensar amb perspectiva i construir aliances sòlides.
Crec sincerament que el Pirineu ha de ser un pont. Un pont entre dues realitats econòmiques que tenen molt a guanyar treballant juntes – Catalunya i Andorra. Però també un pont entre la gran empresa i la PIME, entre el món acadèmic i l’empresarial, i entre les institucions i el teixit productiu.
La Trobada porta 37 anys demostrant que aquest territori té una capacitat d’aglutinació que poques zones tenen. I això és un actiu que cal reivindicar i continuar construint.

—Hi ha innovació, i molta, però potser no s’explica prou. Hi ha empreses al Pirineu i a tot Ponent que estan fent coses extraordinàries en sectors molt diversos: de l’agroalimentari a la tecnologia, passant per la indústria farmacèutica o el turisme. Però sovint treballen amb la discreció pròpia del territori.
Dit això, sí que crec que encara hi ha camí per recórrer, especialment a l’hora de connectar la innovació amb les empreses més petites i tradicionals. Per això, en aquesta edició donem protagonisme a ‘startups’ catalanes i andorranes i tenim un espai específic dedicat a la intel·ligència artificial. Volem que la innovació no sigui una conversa reservada a unes quantes empreses, sinó una conversa compartida.
La proximitat del territori és, paradoxalment, un avantatge per innovar: les coses passen ràpidament quan les persones es coneixen i es refien les unes de les altres.

—Aquest és un debat de fons que tenim molt present. Les zones de muntanya tenen unes característiques pròpies – demogràfiques, ambientals, econòmiques – que obliguen a pensar el creixement d’una manera diferent. No es poden aplicar receptes pensades per a grans àrees urbanes.
El creixement, en zones com aquesta, ha de ser necessàriament un creixement arrelat al territori: que respecti els recursos naturals, que generi oportunitats per fixar població, que aposti pel relleu generacional i que entengui que la qualitat de vida és, en si mateixa, un actiu econòmic.
L’empresariat del Pirineu fa temps que ho té clar. La sostenibilitat aquí no és un eslògan: és una condició per existir a llarg termini. I crec que, en aquest sentit, aquest territori pot oferir aprenentatges valuosos a altres zones.

—Els reptes són els mateixos que té la resta de l’empresariat, però viscuts amb les particularitats del territori: la internacionalització, la transformació digital, el relleu generacional, l’accés al talent i la incertesa d’un context global que canvia molt ràpidament.
Pel que fa als sectors, crec que continuarem veient lideratge en l’agroalimentari, que és estratègic per al territori i té un potencial enorme de valor afegit, en el turisme de qualitat, en l’energia, en la salut i, transversalment, en tot el que es vincula a la tecnologia i la intel·ligència artificial.
Però més enllà dels sectors, crec que el que liderarà el futur són les empreses que sàpiguen combinar arrelament al territori amb mirada global. Les que entenguin que la confiança i les relacions reals són un avantatge competitiu en un món artificial i ple de soroll.

—Que la Trobada continuï sent l’espai on l’empresariat es troba de veritat, sense pressa, per construir futur pel territori i obrir-se al món.

—El lema d’enguany no és casual. Vivim un moment en què tot el que crèiem segur s’ha posat en qüestió: les aliances internacionals, les cadenes de valor, l’ordre econòmic global… I davant d’això, l’empresariat necessita claus per interpretar el moment i prendre decisions amb criteri.
Per això hem construït un programa que combina mirada global —amb veus com Matteo Renzi (un polític italià qui haver estat primer ministre d’Itàlia entre 2014 i 2016. Abans d’això va ser alcalde de Florència) o Josep Borrell (un polític espanyol i diplomàtic. Actualment és una de les figures principals de la política exterior de la Unió Europea, com a Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat). Ens ajudaran a entendre el nou tauler geopolític amb mirada propera, amb empresaris del territori i de referència estatal que ens explicaran com estan afrontant aquests canvis a la pràctica.
Els temes i els ponents es decideixen observant i escoltant molt l’empresariat i, sobretot, amb consens. Volem un programa que respongui a les preguntes que realment es fa qui ve a la Trobada. I, sobretot, volem diàleg: hem reduït les ponències unidireccionals per donar més espai a les converses obertes, perquè creiem que d’aquí surten les idees més útils. Quan ens relacionem fem emergir noves visions i això aporta riquesa i diversitat.

—La intel·ligència artificial ja està impactant. La pregunta no és si afectarà les empreses, sinó com cadascuna sabrà incorporar-la per ser més competitiva sense perdre el que la fa única.
A curt termini, crec que veurem dos efectes molt clars. Per una banda, una transformació dels processos interns en gestió, en atenció al client, en producció, en màrqueting, que pot alliberar molt de temps per dedicar-lo a allò que realment aporta valor. Per altra banda, noves oportunitats de negoci que avui ni tan sols imaginem.
Però hi ha una cosa que vull subratllar: la intel·ligència artificial no substituirà la confiança ni les relacions humanes. Perquè en un món on les màquines fan moltes tasques, les relacions reals entre persones es tornen encara més valuoses. Per això la Trobada té tant de sentit avui.

—Hi ha una bretxa, sí, no ens enganyem. Però també hi ha moltes pimes que ja estan fent passos sòlids i que tenen una capacitat d’adaptació enorme.
El problema sovint no és tecnològic, sinó estratègic i cultural: saber per on començar, tenir el talent per fer-ho i disposar del temps per pensar-ho bé. Les grans empreses tenen equips sencers dedicats a això; les pimes han de combinar-ho amb el dia a dia.
A més, cal tenir present que som un país de PIMES i el desenvolupament tecnològic suposa primer una inversió amb retorn a mitjà o llarg termini, i això són costos i riscos que no totes les empreses poden assumir.
Per això crec que iniciatives com la Trobada són tan importants: són espais on una pime pot conversar de tu a tu amb una gran empresa, sense jerarquies, i emportar-se aprenentatges que d’una altra manera trigaria mesos a aconseguir. Aquest és un dels grans valors diferencials de la Trobada, i un dels que més volem reforçar aquesta edició.

—Absolutament. I crec que és una conversa molt necessària.
Durant anys hem associat el lideratge empresarial al sacrifici personal, a treballar fins a l’esgotament, a posposar la salut. I sabem que un líder esgotat pren pitjors decisions, cuida pitjor els seus equips i acaba pagant un preu personal molt alt.
Avui sabem que això no és sostenible ni eficient, ni el que ens demanen les noves generacions que s’estan incorporant al mercat.
Parlar de longevitat amb el Xevi Verdaguer és parlar de com viure més anys amb qualitat de vida. I això, traduït al món empresarial, vol dir vetllar per la salut de l’empresa poder continuar liderant amb claredat, energia i propòsit durant més temps. És una conversa que ens afecta a tothom: empresàries, empresaris, equips directius… i que normalment no tenim temps de fer.
A la Trobada hi venim a parlar d’estratègia i de geopolítica, sí, però també a recordar-nos que sense persones sanes no hi ha empreses sanes. I està demostrat que la salut dels equips té un impacte directe sobre la productivitat de l’empresa: quan hi ha bona salut física i mental, hi ha més energia, millor rendiment de les persones i menys absentisme.

Per mi l’èxit no es mesura en nombre d’assistents, ni en impactes als mitjans, ni en fotos institucionals. Es mesura en una cosa molt més difícil de comptar: les converses que hauran passat aquests dos dies i el que vindrà després. Crec que aquest és el tret diferencial que ofereix l’esdeveniment: apostar per la fortalesa dels vincles personals a l’hora de fer negocis, que a la vegada, és una manera molt nostra de treballar.
Si quan acabi la Trobada algú ha trobat un soci, una idea, una resposta a una pregunta que portava temps fent-se, o simplement la confiança per prendre una decisió que tenia aturada… llavors haurem complert l’objectiu.
I, a un nivell més personal, m’agradaria que tothom qui vingui se’n vagi amb la sensació d’haver guanyat temps, no de perdre’l. Que entengui que venir a la Seu d’Urgell aquests dos dies ha estat una de les millors inversions de l’any. Si això passa, voldrà dir que la Trobada continua sent més necessària que mai.