El pilot andorrà Jordi Raposeiras porta des dels 7 anys a sobre d’una moto, i ara, quan tot just supera la vintena, continua obrint-se pas en el complicat món del motor, on comptar o no amb patrocinadors pot afectar directament als resultats. Raposeiras compta amb el suport d’algunes empreses del país, encara que li agradaria que els estaments oficials de l’esport tinguessin en compte la seva projecció de futur, com ja passa amb esportistes d’altres disciplines.
–Quines són les sensacions en el que porta de Campionat d’Espanya de Superbike de Velocitat SS300?
–Les sensacions a sobre de la moto són bones, millorant els temps cada vegada que sortim a pista, i posant la moto a lloc per poder lluitar per estar allà davant. Les dues primeres curses no hem obtingut els resultats que sabem que podem tenir per temes de motor, en resum diria que hem corregut amb un hàndicap de bastants cavalls respecte als altres pilots de graella, i això condiciona molt en aquesta categoria.
–Quines són les perspectives per a la propera cursa?
–L’objectiu és clar, lluitar per posicions capdavanteres, i fins i tot per guanyar la cursa. La pròxima cita ja contarem amb un motor en condicions, així que tocarà pencar i demostrar amb els temps que podem estar allà.
–En què consisteixen els seus entrenaments?
–A dia d’avui segueixo una rutina de flexibilitat, alguns treballs de força, i cardio principalment. Surto a fer bicicleta de muntanya cada setmana, i també faig algunes sessions de running. Els treballs de força isomètrica són bastant importants en la meva disciplina i no es necessita molt de material per efectuar-los. Per desgràcia no podem entrenar amb moto tant com voldríem per manca de mitjans econòmics, cosa que es nota molt respecte als altres pilots, però be, també parla per si sol el fet de no poder entrenar ni un 10% que altres participants del campionat i estar demostrant que podem ser allà, i que som competitius.
–Com aconsegueix controlar els nervis en una cursa?
–No és un treball fàcil, i menys quan estàs lluitant amb un grup nombrós, però ho porto bastant bé. Mantenir la calma i la concentració és la clau.
–Ha sentit por de caure?
–Mai por, però sí respecte. Pot sonar una mica a boig, però no em desagraden les caigudes, ja que apareixen quan s’ha comès un error i sempre n’he tret algun aprenentatge. Per sort, soc un pilot que no sol caure, normalment.
–Com porta la família la seva professió?
–La família m’ha donat sempre el seu suport incondicional. Són coneixedors que és una professió de molt risc i solitària, on és molt complicat arribar a l’elit i dedicar-s’hi professionalment. Gràcies a ells, i a certes empreses privades del país que m’ajuden des dels meus inicis per amistat, puc seguir competint. En algun moment espero que els estaments oficials de l´estat m’ajudin d’alguna manera, ja que fins a data d’avui ha estat molt poca o nul·la l’ajuda que m’han brindat. Aposten tot a altres disciplines, però no som tots esportistes? En general, estic eternament agraït ja que sense la meva família i els petits empresaris nacionals no podria seguir competint, i espero aviat poder demostrar que tinc molt potencial per lluitar i guanyar campionats.
–Quin és el títol que li faria més il·lusió guanyar?
–Òbviament aspiro a poder arribar i guanyar un campionat del món, sigui la categoria que sigui, però pas a pas. De moment l’objectiu és poder guanyar el Campionat d’Espanya, en el qual hi ha molt de nivell, i és el pas previ al campionat del món.
