Gerard Piqué

La veritat és que molt i molt bo. Crec que ha sigut un any en què, quan vens de Primera RFEF, el salt sempre és important. Hi ha molts jugadors que, per primera vegada, juguen a Segona Divisió, que necessiten un temps d'adaptació, i això és un procés. Crec que la temporada va començar molt bé, després vam tenir una època fotuda, en què vam estar 10 partits sense guanyar, i crec que ara mateix estem en el millor moment de la història del club, guanyant partits amb solvència i jugant un futbol que és molt reconeixible. La gent, no només aquí, si no fora del país, a Espanya, ens reconeixen que som molt diferents i que entenem el futbol d'una manera molt peculiar. Això ens fa sentir molt orgullosos, perquè al final tu el que vols és tenir una identitat, una manera de jugar i una forma d'entendre el futbol que sigui molt representativa, i això crec que ho hem aconseguit, ja no només aquest any, sinó des que vam comprar el club fa set anys i mig.

Crec que somiar ens ho podem permetre. Ara bé, sabent que les possibilitats són molt complicades, que ho hem de guanyar tot, i que tot i fer-ho, potser matemàticament tampoc ens dona, però crec que la nostra obligació està en lluitar-ho fins al final. Si hem arribat on estem, amb 55 punts, quedant cinc partits per jugar, hem de cremar totes les naus i intentar-ho fins al final i anar partit a partit. Juguem divendres contra l'Albacete i esperem que la gent vingui i que ens animi. 'Sentim' els carrers més que mai, perquè a escala social la gent està més trempada i més feliç i contenta de seguir l'FC Andorra i de veure com anem. Això crec que és un dels objectius que tenim a llarg termini, que a poc a poc ens estem establint i que cada vegada més sentim que a la gent li agrada anar a l'estadi i veure el creixement d'aquest club.

Baixar? Mai. Ara és molt fàcil dir-ho, però sempre he cregut que tenim un grandíssim equip. És la millor plantilla que hem tingut a la història del club. Millor que fins i tot l'any que vam quedar setens. Primer de tot, perquè hem aconseguit mantenir molt la base de l'any passat, hi ha molts jugadors que ja es coneixen, que ja saben la filosofia del club i que no han tingut la necessitat d'aquest procés d'adaptació. La relació que hi ha entre els jugadors al vestidor és també acollonant. És un ambient molt i molt bo, és una família. I després el talent. El talent de jugadors com Josep Cerdà, ara que li acaben de donar el premi a millor jugador del mes d'abril. Tenim el 'Lauti', que ara està lesionat. Hem tingut la sort de poder incorporar gent com el Minsu o el Jastin, que ens han donat moltíssim. I després, al mig del camp i a darrere, crec que hi ha jugadors molt i molt bons que en algun moment trepitjaran Primera Divisió.

Sí. A veure, com que l'equip era molt bo, estàvem convençuts que en algun moment començaríem a guanyar i la dinàmica canviaria. El Carles és una persona de club que ja porta anys amb nosaltres, que entén perfectament el que volem i què és l'FC Andorra. I ell, amb tot l'staff darrere, amb l'Aitor, el Dani, el Franco, fan un equip molt i molt bo, en què el Carles sap el seu rol i està ajudant en les seves facetes. Al final és donar tranquil·litat, confiança i transmetre als jugadors que són molt bons. Els jugadors són persones, i quan no guanyes et minva la confiança, potser fins i tot el fet de creure en tu mateix, que no podrem guanyar mai més. I me'n recordo que el moment en què vam prendre la decisió amb l'Ibai, que fèiem un pas al costat i que hi havia aquest canvi, entraves al vestidor i veies que les cares costaven i ara, en canvi, estan volant. I això ho dona la confiança, ho dona el fet de sentir-te que de veritat vals.

Ara mateix crec que no toca parla d'això perquè és distreure'ns, però sí, quan estiguem en una situació en la qual matemàticament no puguem competir, o quan acabi la temporada, tractarem aquest tema, però és lògic que quan les coses van bé, per què canviar-les.

Ha canviat una mica la situació, perquè quan vam començar a parlar d'un estadi propi no existia el d'Encamp. I això fa que el context canviï i a partir d'allà valoris certes coses. Ha sigut una sorpresa positiva el fet que l'estadi està molt ben equipat, nou, que ens dona la possibilitat de jugar a Segona. Creiem que fins i tot a Primera. Hi ha hagut equips com l'Eibar que quan van pujar a Primera tenien 6.000 persones a l'estadi i LaLiga els va deixar jugar. Llavors, entenem que no hi haurà cap problema i que això, si un dia tenim la gran sort de pujar, no és un inconvenient. Creiem que és un procés, però, que es necessiten millores dins de l'estadi com, per exemple, cobrir el lateral i el gol, perquè hem d'entendre una mica el context del país, el fred que fa, la pluja, la neu... És una cosa a tractar amb la federació. Al final l'estadi és propietat seva i són ells els que tenen la capacitat de poder fer-hi inversions, i això jo crec que ajudaria, no per a nosaltres, sinó també per a ells quan juga la selecció o la lliga andorrana.

Sí, a curt termini no li veiem sentit.

Són negociacions, és com tot, ells tenen els seus interessos, nosaltres els nostres, i intentem apropar postures. Nosaltres estem pensant a llarg termini perquè volem crear un projecte sòlid en el qual no hem d'estar renegociant cada any certes condicions. En aquest cas, ells també han de pensar que tenen eleccions cada cert temps i tampoc es poden comprometre a períodes molt llargs. Estem intentant fer un encaix de cara que les postures dels dos puguin estar plasmades dins el contracte.

No.

Mira, jo sempre intentaré defensar els interessos del club allà on anem i quan consideri que l'àrbitre, per les raons que sigui, ens està perjudicant. Normalment això passa quan jugues contra clubs grans, perquè és molt fàcil, ho manifestaré i jo no tinc cap problema d'anar a parlar amb l'àrbitre. A partir d'allà, que després ho escrigui sense context, sembla molt més del que ha sigut. A nivell d'imatge, mai m'ha preocupat a la vida el que la gent pensi o deixa pensar, o la imatge que pugui transmetre o no, jo el que vull és defensar el club, i si a la mitja part ja veig per on van les coses, aniré i continuaré manifestant el que cregui.

Això és un procés. De la nit al dia no ompliràs l'estadi ni faràs que un país que no tenia la cultura del futbol fa set anys i mig, ara la tingui. No podem lluitar contra la història d'un país en el qual sempre s'ha focalitzat més en el rugbi o el bàsquet. Nosaltres, amb totes les institucions del país, tenim molt bona relació, crec que portem el nom del país i el representem. És un país petit, però collonut, i crec que una de les obligacions que tenim és transmetre els valors i la imatge positiva que té.

A partir d'aquí, el futbol fa set anys i mig que gairebé no existia, crec que l'hem posat en el mapa, crec que s'ha fet un treball molt i molt bo. A escala social ens agradaria omplir l'estadi? Òbviament, sí, però crec que està més a les nostres mans i la manera de fer-ho és continuar jugant i guanyant com estem fent. Si tenim millors instal·lacions, també ajudarà, perquè amb el fred, la pluja i la neu és complicat anar-hi i potser la gent prefereix veure-ho des de casa.

Ha arribat un moment en què crec que podem dir que estem establerts, que ens sentim a casa. És un procés en què no t'adaptes de la nit al dia, sinó que és normal que en aquest hi hagi moments de més i de menys tensió en els quals intentes buscar el teu espai, el teu lloc. I que també sentis que et sents valorat i que els facis entendre a totes les institucions i a la gent del país que el que vens a fer és a aportar valor, a introduir el futbol, que era un esport que potser no tenia la rellevància o la importància que podia tenir el bàsquet o el rugbi en el seu moment. Ara, però, crec que ja estem al nivell. Sabem que ningú que està ara mateix aquí pot arribar a veure el potencial que podria tenir un FC Andorra a Primera Divisió i que clubs com el Barça, el Madrid o l'Atlètic de Madrid vinguin al Principat a jugar. Però hem d'anar treballant a poc a poc, hem de continuar amb el compromís, amb la dedicació i amb la inversió que portem ja set anys i mig de cara a un dia poder complir aquest somni.

Sí, per què no? Estic superapassionat amb el projecte, crec que el potencial és enorme, crec que s'estan fent les coses molt bé i per què no tenir aquest nivell d'involucració en els pròxims anys. Al final he d'entendre que, a nivell personal, quan vam comprar el club jo estava en actiu i era molt difícil per a mi estar físicament aquí. Després va sorgir tot el tema de la Kings League i havia de viatjar molt. Ara he pogut organitzar-me per poder estar més aquí, vinc els caps de setmana, m'he comprat un pis, em sento com a casa i estaré molts anys aquí, a Andorra.