El nou horitzó temporal apuntat per Espot sobre el referèndum de l’Acord amb la UE torna a situar el debat en una zona coneguda, la de les previsions sense certeses. El calendari es dibuixa, es reformula i es torna a exposar, però continua condicionat a factors externs que escapen del control directe del país. En aquest context, la ciutadania observa amb una barreja d’expectativa i prudència un procés que ha de ser clau per al futur del Principat. Més enllà de les dates, el que pren rellevància és la necessitat de transparència i de pedagogia. Un referèndum no és només una votació, és un exercici de maduresa democràtica que exigeix informació clara, debat obert i capacitat de generar consens. Sense aquests elements, qualsevol calendari corre el risc de convertir-se en un simple anunci sense recorregut real. Andorra es troba davant d’una decisió de gran abast, la qual ha de combinar el desig de progrés amb la protecció del model propi. El repte no és només quan votar, sinó com arribar-hi amb garanties i amb una ciutadania implicada. Perquè el futur del país no es construeix amb terminis, sinó amb confiança i participació.
