L’andorrà Francesc Repiso és pare de quatre fills: el Joel, el Jonathan, l’Arnau i la Maria. Creador i propietari de la marca d’ulleres Lotus, va ser tirador de trap i campió d’Andorra durant molts anys, i d’olímpic en els Jocs d’Atenes de 2004. A més, ha participat en diverses competicions com els Jocs Mediterranis, diverses copes del món i d’Europa, arribant a ocupar la posició 36a en el rànquing mundial de trap. És un home polifacètic que també fa de model professional, i ara s’atreveix amb els fogons a MasterChef.
–Per què decideix presentar-se a MasterChef?
–M’agrada molt cuinar i vaig creure que era una gran oportunitat. La meva família m’animava, ja que amb quatre fills em toca preparar bastants menjars i he après d’una manera autodidacta. Una nits, mentre mirava el programa vaig veure una publicitat a Instagram, i vaig pensar: «és ara o mai».
–Què opina del jurat del programa?
–Considero que són uns excel·lents xefs, amb un gran criteri culinari avalat per la seva trajectòria professional, i encara que a vegades les seves valoracions són bastant dures, tots tres tenen un gran cor i saben del que parlen.
–Té algun referent en l’àmbit gastronòmic?
–I tant!, Karlos Arguiñano, ja que de jove no em perdia ni un programa seu. També els germans Roca, que tinc el plaer de conèixe’ls, són els millors. I vull aprofitar l’ocasió per agrair públicament al meu amic Albert del restaurant la Cava, a Tàrrega, per ensenyar-me a realitzar el fals risotto, que va ser el que vaig presentar a les proves per aconseguir entrar al reality.
–Vostè s’ha definit com una persona que lliga molt. Ha utilitzat la cuina per a seduir?
–He utilitzat moltes tècniques per a seduir, i una d’elles, sens dubte, és la cuina. No hi ha res més bonic que un sopar romàntic. Ja ho diuen: una bon àpat t’alimenta l’ànima i allibera la passió.
–Ha estat esportista i ha arribat a participar en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 en la categoria de tir al plat. Quin record té d’aquella experiència?
–Des dels 5 anys m’encantaven les armes, i la meva il·lusió era arribar a ser tirador olímpic. Una olimpíada és la fita per a qualsevol esportista, i va ser un somni fet realitat. El meu record és inexplicable. És estar a l’ Olimp i no voler que s’acabin mai. És rememorar que vaig estar entre els sis primers tiradors del món gairebé fins al final. Amb els meus fills, encara miro la desfilada d’aquelles olimpíades i m’emociono; va ser tot un honor poder representar al meu país. Inoblidable.
–Competir en els fogons és similar a fer-ho esportivament?
–El que mai hauria imaginat és que després de tota una vida esportiva trencant plats, ara passi a acaronar-los! Capricis del destí, oi? Crec que en la competició esportiva has de ser molt més disciplinat, encara que la tensió i els nervis de cuinar per a agradar als comensals, que no és poc, t’exigeix la mateixa concentració.
–En un futur, vol dedicar-se a ser xef professional?
–M’agradaria. Opino que mai és tard per a crear nous projectes si tinc l’oportunitat.
–Li agrada la fama o popularitat que li pot aportar aquest concurs?
–Penso que la fama i la popularitat ens agraden a tots, sempre tenint els peus a terra i sabent assimilar-la en cada moment. Al final la vida, com sempre he mantingut, són les persones que m’envolten i les que formen part del meu dia a dia. No voldria acabar sense agrair-vos haver-me ofert aquest espai perquè em pugueu conèixer una mica més, i espero que gaudiu del programa i del meu xou, que al cap i a la fi d’això va la cosa!
