No és igual fer un viatge o comprar un vehicle per plaer, que fer-ho per necessitat; quan és per la primera opció es tracta d’un capritx o perquè creem que ens ho mereixem. No obstant això, quan ho necessitem per a aconseguir un objectiu en concret o perquè sense ell, se’ns dificulta molt el nostre mode de vida és una cosa que no podem postergar en el temps. Amb això vull dir que la necessitat empeny a endeutar-se ja que l’objectiu a aconseguir és sobreviure o superar aquest mal moment. No disposem dels diners necessaris i ens veiem en l’obligació d’acudir al finançament perquè per sort, hi ha empreses que es dediquen a això, a ajudar-nos a solucionar els problemes econòmics. Per tant, estem parlant d’intel·ligència financera i la persona que paga els seus capritxos o luxes a terminis, està demostrant la seva mancança ja que està pagant amb uns diners que no té, perquè dona per fet que la seva font econòmica mai desapareixerà o es veurà alterada. Creu que sempre estarà ingressant la mateixa quantitat de diners o fins i tot a vegades, està convençuda que en guanyarà més.
D’altra banda, tots som conscients que els diners prestats cal reembossar-lo amb interessos afegits i rarament baixen del 10% anual, tret que sigui la hipoteca d’un habitatge. És a dir, la necessitat, fins i tot sent una despesa econòmica, també és una inversió mental, perquè no fer-ho, pot deteriorar el nostre mode de vida o simplement, no millorar-lo. En canvi, en la segona opció, la paraula inversió no existeix i únicament tenim la despesa econòmica perquè la persona s’ha creat una necessitat irreal però no satisfer-la és tan perjudicial com l’autèntica. La persona no està còmode en la seva classe social i creu que pel simple fet de tenir un vehicle car, joies o qualsevol altre objecte de valor, automàticament ja està en una superior. Està clar que no coneix el significat dels conceptes esforç i balanç econòmics, dues eines que expliquen a la perfecció la quantitat de diners que tenim.
Per la banda de l´esforç econòmic, es refereix al temps, a la quantitat d’hores que hem de treballar per a aconseguir el que desitgem i per la part del balanç, està parlant de la quantitat de diners que tenim i la que devem o també, la diferència entre el que guanyem i el que gastem. Amb la qual cosa, si tenim un vehicle que supera els 30.000€ i ens preocupa el preu del combustible, el canvi de rodes, d’oli o qualsevol revisió mecànica que li fem, significa que guanyem poc, o que el seu preu és massa elevat. Igualment succeeix si ho estem pagant a quotes, significa que està fora del nostre abast atès que, qualsevol vehicle que costi això o més, es paga al comptat perquè és un luxe o un capritx, no una necessitat. Si fos la segona opció, ens compraríem un que s’ajustés al nostre esforç i balanç econòmics i el cost del seu manteniment no ens preocuparia perquè som conscients que són necessaris i per tant, estariem invertint, no gastant.
