Gina del Rio

La veritat és que estic contenta amb el final de temporada. Vam anar a fer unes curses als Estats Units i, sobretot, després dels Jocs Olímpics, crec que vam aconseguir un bon estat de forma i fer unes bones curses. Això ens ha permès acabar la temporada amb una mica més de motivació per encarar la següent millor.

Jo intento no pensar gaire en el resultat perquè mai ho saps i sempre hi ha molts factors, però sí, hauria signat fer nou top30 abans de la temporada. No m’ho esperava, sobretot amb les distàncies. Amb esprints sí que ja havia fet algun resultat i em notava amb més confiança, però fer-ho en curses de distància va ser una sorpresa, i una de les bones.

Crec que el millor resultat de la temporada és un esprint, però també vaig fer un molt bon resultat en distància. Era una cosa que buscàvem. Jo tinc més facilitat per a proves explosives, però vam treballar tota la pretemporada per ser més polivalents. A la Copa del Món no és fàcil i crec que vam aconseguir l’objectiu. Sí que en algun esprint més explosiu potser em va costar una mica més, però forma part del procés.

Sí, vam prioritzar una mica més la distància, però sense deixar de banda l’esprint. Això potser es va notar en les qualificacions d’aquesta última, en la qual em costava més entrar a les fases finals, però crec que és el camí correcte, perquè l’objectiu era ser més polivalent.

Sí, sense perdre l’esprint, però intentant rendir també en distància. Si tenim l’oportunitat de fer-ho bé en tot, s’ha d’aprofitar.

No, la veritat és que no m’ho esperava. I sent la primera temporada completa a la Copa del Món, tampoc és fàcil gestionar la càrrega de curses. Abans hauria firmat aquests resultats. Per exemple, el primer top30 a la Copa del Món no me l’esperava. Aquest any sí que era un objectiu intentar estar dins del top 30, però sabíem que era ambiciós.

M’agradaria intentar estar una mica millor que aquest any. Sempre l’objectiu és millorar, i per què no, lluitar per la classificació general sub23. És l’últim any i s’ha d’aprofitar, però sabem que hi ha esportistes molt forts i que també arriba gent nova.

És molt important. També dependrà del calendari i de quantes curses fem. Aquest any, per exemple, el fet d’haver-ne saltat algunes potser no m’ha permès lluitar més per la classificació.

Va passar tot molt ràpid. Els entrenadors em van dir que sortís primera per evitar problemes, però en una corba em van entrar per l’interior i em van trepitjar l’esquí. Vaig caure i en un esprint és molt difícil recuperar, sobretot perquè era al final. Va ser frustrant perquè em trobava molt forta i era un objectiu important.

Jo entenc que sí. Agafar l’interior és arriscar, perquè o caus tu o cau l’altra. Va tenir sort ella. L’esprint és molt tàctic i és una cosa que encara estem treballant, sobretot perquè aquí entreno sola i no és fàcil practicar situacions de cursa.

Els Jocs Olímpics potser van ser el moment de la temporada en què pitjor ho vaig passar. Vaig notar molta pressió. Al final tens 22 anys, vols fer-ho bé i t’autoexigeixes molt. També hi havia algun titular a la premsa, però intento no mirar gaire aquestes coses. Sabia que no estava al 100% físicament i vaig intentar aïllar-me i centrar-me en competir.

Sí que ho va fer una mica més difícil. Quan tens massa pressió et pots bloquejar i no flueixes igual. A més, no em trobava del tot bé físicament, havia agafat un refredat i no estava en les millors condicions. Tot plegat va fer que l’experiència fos diferent del que m’esperava, tot i que debutar i representar Andorra continua sent una cosa de la qual estic molt orgullosa.

És difícil gestionar-ho. També hi ha pressió pròpia i de l’entorn, però forma part de l’esport.

Tenim l’opció de treballar amb psicòlegs des del programa del Govern. És important tenir aquest suport i que estigui coordinat amb l’entrenador. Jo crec que la salut mental és important per a tothom, no només per als esportistes.

Sí, es tracta de fer sessions, parlar i enfocar la temporada de manera realista. L’objectiu és prevenir i, si hi ha algun problema, tenir un equip que et pugui ajudar.

És complicat. No tenim les condicions ideals i això fa difícil que hi hagi base. A l’estiu també tenim limitacions, perquè el ròler està restringit i només es pot fer en alguns llocs com Sant Julià, i si vols sortir de la parròquia has de tenir permisos. Això dificulta molt l’entrenament. Al final, si a nosaltres ja ens costa entrenar, tant a l’hivern com a l’estiu, és normal que als joves els sigui més fàcil optar per altres esports.

Fins a un punt ho entenc, perquè porta més turisme, però el nostre esport no necessita tanta inversió. Només necessitem pistes ben preparades.

M’agradaria estar dins del top30 de la Copa del Món de manera regular. Sé que és difícil perquè cal molta regularitat, sobretot en curses de distància, però l’objectiu és poder-m’hi mantenir o estar-hi a prop durant tota la temporada. També m’agradaria millorar la classificació general de la Copa del Món respecte a aquest any. I, pel que fa a la classificació sub23, intentar fer-ho millor que aquesta temporada, en la qual he acabat tercera. És l’últim any en aquesta categoria i m’agradaria aprofitar-ho. Al final, l’objectiu principal és ser el més regular possible i continuar progressant.