Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Sentència 58-2025, de 17 de desembre del 2025, del Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa (d’ara endavant, TSJ), en relació amb la imposició d’una sanció tributària derivada de l’aplicació indeguda del règim de neutralitat fiscal en una operació d’escissió parcial i els efectes jurídics d’una consulta vinculant prèvia formulada pel mateix obligat tributari.
La resolució es pronuncia sobre el recurs d’apel·lació interposat pel Govern contra la sentència d’instància que havia deixat sense efecte la sanció, i delimita l’abast de l’article 65 de la LBOT pel que fa a les consultes vinculants, així com els pressupòsits per apreciar culpabilitat en una infracció de defraudació de l’article 129 del mateix text legal.
El litigi s’origina en una operació d’escissió parcial respecte de la qual la societat va pretendre acollir-se al règim previst a la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. No obstant això, la consulta vinculant CV0226-2021, de 10 de desembre del 2021, ja havia conclòs que els actius segregats no integraven una branca d’activitat autònoma, de manera que no resultava aplicable el règim de neutralitat fiscal. Malgrat aquest pronunciament, la societat va autoliquidar l’operació en sentit contrari, fet que va motivar la regularització tributària i la incoació del corresponent procediment sancionador.
Des d’una perspectiva material, el TSJ parteix del fet que la consulta vinculant obliga formalment l’Administració tributària, però afirma igualment que el consultant no pot desconèixer-ne els efectes sense conseqüències jurídiques. La Sala entén que el mecanisme de consulta respon a una finalitat de seguretat jurídica de caràcter bidireccional i que, per tant, no és admissible sol·licitar un criteri administratiu i prescindir-ne deliberadament quan la resposta és desfavorable. En aquest context, descarta que pugui apreciar-se una interpretació raonable de la norma amb eficàcia exoneradora de responsabilitat.
La sentència destaca, a més, que la mateixa Sala ja havia resolt en la STSJ 72/2024 la controvèrsia principal relativa a la improcedència del règim de neutralitat i a les conseqüències liquidatòries de l’operació. Per aquest motiu, estima parcialment el recurs del Govern, revoca la sentència d’instància i confirma la procedència de la sanció.
En termes pràctics, la resolució reforça el risc sancionador associat a les operacions de reorganització empresarial quan l’obligat tributari s’aparta d’una consulta vinculant prèvia que ja havia negat expressament l’accés al règim especial. La transcendència de la sentència no rau únicament en la confirmació de la infracció, sinó també en la precisió que la base sancionadora ha d’ajustar-se estrictament a la quota finalment exigible després de l’execució de la resolució principal.
La sentència permet destacar els eixos següents: (i) consulta vinculant i seguretat jurídica: el caràcter vinculant es projecta directament sobre l’Administració, però el TSJ afirma que el consultant no pot apartar-se del criteri notificat sense assumir-ne les conseqüències liquidatòries i sancionadores i (ii) culpabilitat i interpretació raonable: l’existència d’una resposta administrativa expressa i prèvia en sentit contrari dificulta apreciar una interpretació raonable de la norma i permet sostenir, com a mínim, una conducta negligent a l’efecte de l’article 129 LBOT.
