La comissió legislativa d’Economia va tancar aquest dijous els treballs sobre la nova Llei del turisme, un text que està previst que se sotmeti a votació al Consell General el pròxim dijous 30 d’abril. En aquest sentit, des del grup parlamentari de Concòrdia, i en veu del seu president, Cerni Escalé, s’ha admès que es tracta d’“una llei que defineix els principis turístics d’una forma bastant genèrica” i que “nosaltres no hauríem fet”, tot i destacar que s’ha arribat a un acord perquè s’hi incorporessin “certs punts que per a nosaltres són essencials”. Per la seva banda, el conseller general del PS, Pere Baró, ha assegurat que estan “bastant contents” amb el resultat final i ha defensat que “quan les coses es fan amb consens, es pot arribar a consensos”.
“No tenia sentit que, en un moment de màxima afluència, la taxa turística fos la mateixa que en un moment en el qual no hi ha gent, pràcticament, al país” – Cerni Escalé
Entre els punts destacats del text, sobresurt, sens dubte, el referent a la reforma de la taxa turística. “No tenia sentit que, en un moment de màxima afluència, la taxa turística fos la mateixa que en un moment en el qual no hi ha gent, pràcticament, al país”, ha apuntalat Escalé, qui ha explicat que l’actual impost sobre els allotjaments turístics deixarà de ser fix i passarà a ser variable en funció del moment de la temporada. Les tarifes, però, encara s’hauran de validar amb els principals actors implicats, tot i que des de Concòrdia es defensa que la diferència entre temporades “ha de ser notable, però raonable”.
Des del PS, Baró ha avalat la possibilitat d’introduir la taxa dinàmica, tot i deixar clar que encara s’ha de concretar. “Nosaltres pensem que pot ser positiu”, ha afirmat, recordant que es tracta d’un model que “no només es fa aquí”, sinó que ja funciona en altres destinacions. Amb tot, ha subratllat que caldrà debatre aspectes com el destí dels ingressos: “Si ha de ser dinàmica o no, evidentment hem de debatre cap on van aquests diners”. Tanmateix, Escalé ha apuntat que el seu grup és partidari d’anar més enllà i apujar la taxa i els impostos per als establiments de menys qualitat per orientar el model cap a “un turisme de més qualitat”, tot i que aquesta opció no s’ha inclòs ara com ara en la llei.
Implantació de la vinyeta
Un altre dels elements incorporats és l’estudi d’una futura vinyeta per als vehicles que entren al país. En aquest sentit, Escalé ha recordat que anualment accedeixen a Andorra entre tres i quatre milions de vehicles, molts dels quals a visitants que entren, passen el dia i marxen: “És necessari una vinyeta responsable i que, sobretot, no sigui dissuasòria del comerç”, ha ponderat, destacant el fet que s’ha pactat que la llei inclogui un estudi d’impacte que defineixi com s’hauria d’implantar aquest sistema, tant des del punt de vista tecnològic i controls, com de la política tarifària i del tractament dels usuaris habituals.
“La gent que viu a prop, entre Tolosa i el Pas de la Casa, o entre Puigcerdà i el Pas, que són clients habituals, han de tenir una tarifa especial reduïda” – Cerni Escalé
“Tot això és molt important i s’ha de pensar bé i a poc a poc”, ha remarcat Escalé, tot afegint que la llei fixa un termini de 12 mesos per concretar aquests aspectes i decidir “si s’aplica i com s’aplica”. Val a dir que la vinyeta, però, no es podrà tirar endavant sense resoldre prèviament qüestions com ara si els treballadors fronterers hauran de pagar un abonament anual o si determinats residents de regions veïnes tindran una tarifa reduïda. “La gent que viu a prop, entre Tolosa i el Pas de la Casa, o entre Puigcerdà i el Pas, que són clients habituals, han de tenir una tarifa especial reduïda”, ha assegurat el dirigent de Concòrdia, advertint que la localitat encampadana “genera el 20% del PIB a Andorra” i que qualsevol decisió s’ha de prendre “de forma molt acurada”.
Estudis de càrrega turística i bàtxelor d’estudis
Pel que fa als estudis de càrrega turística, la llei també incorpora una modificació que Concòrdia considera rellevant. Fins ara es parlava de la capacitat de càrrega màxima, és a dir, del límit de col·lapse de les infraestructures o del nivell màxim assumible en termes de contaminació o pressió turística; ara, però, s’hi afegeix també el concepte de capacitat òptima. “El que hem pactat amb DA és que la definició de tots els estudis que després marquen els objectius no sigui solament la càrrega màxima, sinó l’òptima”, ha explicat Escalé. Segons ha remarcat, això vol dir que “els objectius també són fixats en base a l’òptima i no a la màxima”, a través d’uns estudis que hauran de ser elaborats pel Govern i s’hauran d’actualitzar cada quatre anys.
“Quan les coses es fan amb consens, es pot arribar a consensos […] Si hem d’anar cap a un turisme de qualitat, cal formació; si cal formació, cal invertir” – Pere Baró
Finalment, un dels aspectes que el PS considera més rellevants és l’acord per estudiar la posada en marxa d’un bàtxelor d’estudis de turisme a la Universitat d’Andorra (UdA). En aquest sentit, Baró ha defensat que, en un país on el turisme és “un dels principals eixos econòmics”, no disposar encara d’una formació universitària específica en aquest àmbit és simptomàtic. “Si hem d’anar cap a un turisme de qualitat, cal formació; si cal formació, cal invertir”, ha resumit, detallant que la llei preveu que l’Executiu i la UdA elaborin aquest estudi en un termini de sis mesos, perquè després es pugui valorar la seva viabilitat.
