Les conselleres generals del grup parlamentari Socialdemòcrata, Laia Moliné i Susanna Vela, han presentat un conjunt d’esmenes al Codi Penal amb l’objectiu d’introduir criteris de proporcionalitat en la regulació de la corrupció privada i ajustar la resposta penal a la gravetat dels fets. En aquest àmbit, la proposta planteja modificar el tractament de la corrupció privada per adaptar-lo a la normativa internacional i permetre una aplicació més moderada de les penes.
Segons Vela, es tracta d’incorporar criteris que tinguin en compte la percepció social de determinades conductes, ja que “la nostra societat no ho veu com a corrupció”. En aquest sentit, es proposa que els tribunals puguin valorar el benefici obtingut per determinar la sanció. “Els tribunals poden atribuir l’atenuant del benefici que s’han extret”, ha explicat, amb la voluntat de modular la pena en funció de la quantia o transcendència del cas.
La proposta planteja modificar el tractament de la corrupció privada per adaptar-lo a la normativa internacional i permetre una aplicació més moderada de les penes
El grup també posa el focus en la desproporció existent entre la corrupció passiva en l’àmbit privat i la que afecta funcionaris públics, en considerar incoherent que ambdues tinguin una penalització similar, tenint en compte que la segona incideix directament en la vida pública. Les esmenes incorporen també marge d’interpretació per als batlles i tribunals, sense establir terminis concrets, amb l’objectiu que puguin aplicar criteris de proporcionalitat en cada cas. Vela ha indicat que es tracta d’oferir “una escala de proporcionalitat respecte a la corrupció”, permetent adaptar la resposta penal segons la gravetat dels fets i el context.
Moliné ha apuntat que “és molt difícil jutjar el que és conspiració o no”, i ha defensat que només s’han de sancionar els fets consumats i no els actes previs que no arriben a materialitzar-se
En paral·lel, el grup proposa eliminar la punició de conductes preparatòries com la temptativa, la provocació o la conspiració en delictes de coaccions, amenaces, assetjament i xantatge. Segons Vela, aquesta regulació “suposa un avançament a la punició” i és “desproporcionada”. Moliné ha afegit que aquests conceptes són difícils de delimitar: “És molt difícil jutjar el que és conspiració o no”, i ha defensat que només s’han de sancionar els fets consumats i no els actes previs que no arriben a materialitzar-se.
Finalment, la proposta inclou modificacions per reforçar la protecció del patrimoni cultural. Es planteja que el tràfic il·legal d’aquests béns sigui sancionat amb multes proporcionals al benefici obtingut i es preveu també la punició de la temptativa. Així mateix, s’estén la responsabilitat penal als funcionaris que, amb infracció de la llei, permetin la destrucció, deteriorament o tràfic d’aquest patrimoni, amb la voluntat de protegir tant l’acció directa com les conductes que en facilitin la comissió.
