Enric Fontbernat nascut a Barcelona ha viscut des de ben petit a Andorra país que considera com casa seva. Afirma que les casuístiques de la vida l’han portat moltes vegades a estar en el lloc adequat en el moment idoni i amb bones persones que li han permès poder viure experiències inoblidables. Té dues frases com a lema «Sempre i has de creure» i» La sort no existeix, es genera». Aquesta manera de pensar i d’enfrontar-se als esdeveniments de la vida està convençut que és el que l’ha fet avançar. Per ell pugnacitat i resiliència són amigues d’infància.
-Vostè va ser ciclista professional del 95 al 98 com recorda aquella època?
-El fet és que vaig descobrir aquest món per concurs de circumstàncies. Als anys 85/86 es va posar de moda el BTT i decideixo provar-ho. En Veure que amb la BTT anava ràpid em varen aconsellar d’insistir. Entrenava de valent a part de tenir la meva activitat professional en una empresa dedicada al sector de l’esport. Vaig aconseguir 4 títols de campió regional. L’any 1995 un equip em proposa corre el TOUR VTT (que era el Tour de França de BTT, que organitzava ASO la mateixa companyia que el Tour de França de carretera). A partir d’aquí varen ser quatre anys sensacionals en diferents equips. Compaginava la feina amb la faceta esportiva, perquè en aquella època el BTT era emergent i el sou com a ciclista era feble cobrava 12.500 pessetes per dia de carrera.
-Quines característiques creu que ha de tenir un bon esportista?
-Crec que la facultat de saber escoltar i descobrir el potencial del teu cos és essencial. Per altra banda, la força mental és més poderosa que la física pel que és important aprendre a gestionar-la així com la capacitat d’anàlisi, paciència i metodologia, segons l’objectiu que vulguis assolir.
-Actualment, condueix el programa LA TERTÚLIA a Ràdio Valira com es produeix el salt de l’esport als mitjans de comunicació?
-Per casualitat, a causa del fet de conèixer les persones que m’hi han fet posar un peu (el Quim Barceló, El Jordi Llorente i el Ricky Romero). Feia anys que col·laborava amb diferents mitjans radiofònics i també a la televisió nacional en programes variats o retransmissions esportives. El fet de ser eclèctic i la visió analítica van ser possiblement factors que van influir a favor meu per endinsar-m’hi més.
-Què és el que més li agrada de la seva feina?
-La varietat de persones que he pogut conèixer i convidar a l’estudi. També els temes de conversa que podem mantenir han estat molt enriquidores per mi.
-Quins han estat els seus referents en l’àmbit esportiu i en el d’Els Mass Media?
-Passaré per un antiquat, en ciclisme el Fausto Coppi per mi és el més gran, la seva carrera va ser truncada per la guerra del 39 al 45. En els Mass Media essent sincer cap, segurament perquè soc un neòfit en aquest ambient.
-Compagina la seva tasca de presentador amb alguna altra activitat professional?
-Si gestiono HomeBox una empresa d’espais d’emmagatzematge per particulars i empreses.
-La seva trajectòria demostra que és un home polifacètic i versàtil, hi ha alguna altra àrea en la qual li agradaria desenvolupar-se?
-Recentment amb el centre de formació professional i mitjançant el programa tàndem, vaig acompanyar uns estudiants en un projecte per la seva formació. Va ser una vivència molt interessant.
-Té previst algun projecte de futur que ens pugui explicar?
-Uff !!, molts. Em dona voltes des de fa uns anys organitzar una trobada de socis d’un club d’una marca sueca de vehicles desapareguda. També hi ha la idea de fundar una associació per una tipologia de vehicles que està agafant cada vegada més afició que són els Youngtimers vehicles que tenen de 20 a 30 anys d’antiguitat i els GTI dels anys 90.
