Els comuns han posat de manifest els principals punts de desacord en el marc de la reforma de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LOGTU), després de la reunió de cònsols celebrada aquest dimarts. Així ho ha explicat la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, qui ha destacat que, dels 77 punts analitzats, “72 estem en acord o en acord amb matisos”, mentre que “hi ha 5 dels 77 punts on no hi ha consensos per part dels comuns”.
Segons ha detallat, aquests desacords se centren en els plans estratègics nacionals “sense que hi hagi l’acord previ dels comuns”, així com en els projectes d’interès nacional, en què es reclama que els comuns puguin emetre “un informe preceptiu vinculant sempre i quan aquests projectes impliquin la cessió de terrenys”. A més, també hi ha reticències davant “les reserves de sòl definides unilateralment” i les intervencions en patrimoni “sense l’acord i els informes previs i vinculants dels comuns”, alhora que les corporacions rebutgen la creació d’organismes superiors que puguin “envair les competències comunals a nivell urbanístic”.
Pel que fa als aspectes amb matisos, els comuns volen continuar treballant qüestions com la revisió del sistema de cessió obligatòria o els instruments de planificació coordinada
En aquest sentit, Mas ha explicat que aquesta síntesi de treball es farà arribar a la comissió d’estudi de la LOGTU del Consell General: “Hem fet i confeccionat una nota per poder realitzar aquest acord”, amb la voluntat, de disposar “d’un document únic entre el Govern i els comuns que sigui sòlid, coherent i compartit”. Un treball que s’ha estructurat en dos àmbits: el recull de consideracions i propostes elaborat pels ministeris competents, i la síntesi de les compareixences i reunions de la comissió d’estudi, amb la participació dels actors implicats: “Els set comuns, de forma conjunta, vam estar treballant aquest recull de consideracions i propostes del Govern”, ha afirmat la mandatària.
Entre els punts on sí que hi ha acord, Mas ha destacat la simplificació i agilització de les llicències urbanístiques, la millora de la seguretat jurídica, la incorporació de criteris de sostenibilitat i capacitat de càrrega, el reforç del règim sancionador i la millora de la cartografia de riscos i dels plans sectorials amb informes vinculants dels comuns. Pel que fa als aspectes amb matisos, ha indicat que els comuns volen continuar treballant qüestions com la revisió del sistema de cessió obligatòria, els instruments de planificació coordinada i els mecanismes per garantir el creixement urbanístic, tot insistint en la necessitat de “definir aquesta metodologia garantint la discrecionalitat dels comuns i el model urbanístic que determini cada propi territori”.
“Coneixem perfectament el territori i el que volem i, per tant, hem de poder fer aquesta llei útil, aplicable i adaptada a les necessitats del país” – Laura Mas
“Volem una millora de la planificació territorial del país i mecanismes de coordinació entre les administracions”, ha apuntat Mas, qui ha remarcat, però, que també tenen “molt clar” que cal “fer respectar plenament les competències comunals a nivell d’urbanisme”. Així, ha defensat que l’objectiu és avançar cap a “un model de desenvolupament territorial molt més equilibrat, sostenible, coherent i a escala nacional”, tot reivindicant el coneixement del territori per part de les administracions locals: “Coneixem perfectament el territori i el que volem i, per tant, hem de poder fer aquesta llei útil, aplicable i adaptada a les necessitats del país”, ha conclòs.
