Jordina Ticó és la responsable del servei d’assessorament de la Cambra de Comerç d’Andorra i, entre les seves funcions, s’encarrega de l’assessorament d’empreses respecte a l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.
Julia Stokes és la responsable de comunicació de la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, la qual es focalitza en assolir la millor negociació possible amb la Unió Europea, comunicar l’acord d’associació i l’estat de les seves negociacions, respondre a la necessitat de què la ciutadania pugui votar en el futur referendúm de l’acord amb tota la informació necessària i, si entra en vigor l’acord, poder-lo desplegar.
– Acudeixen moltes empreses a sol·licitar informació? Quines són les seves principals preocupacions?
– Jordina. En principi, es va posar en funcionament el servei i fèiem menys consultes. Però a poc a poc vam agafar una mica més d’embranzida. I ara, a nivell de consultes, hi va havent un degoteig de les necessitats de les empreses, que va ser el motiu pel qual vam posar aquest punt d’informació, perquè vam veure, des de la Cambra, una necessitat de resoldre dubtes que podien sorgir a les empreses, a banda de les reunions que feia Govern amb la ciutadania. Nosaltres ens ocupem de la part de l’empresa i, aleshores, vam veure aquesta necessitat d’ajudar i acompanyar a les empreses per intentar, no sols resoldre dubtes, sinó que altres neguits que poguessin sorgir que ens vinguessin a plantejar-los. Si més no, no cal venir amb un neguit o un dubte, sinó que moltes vegades és suficient que vinguin aquí a escoltar. És el que han fet algunes d’aquestes empreses, no han vingut amb cap dubte ni amb una consulta concreta, sinó que el que han fet és venir a escoltar el que els suposaria un possible acord d’associació.
–Julia. En total, més o menys, portem una quinzena de consultes. Les primeres van començar a finals de gener. Hem tingut una parada bastant important en la precampanya i la campanya electoral pel motiu de què se n’ha parlat molt ja als mitjans. Ha sigut un tema que ha sortit molt durant aquest temps, i ha coincidit amb què no ha vingut molta gent. I com deia la Jordina, ens hem trobat que en les reunions amb els actors econòmics i socials i amb la ciutadania, sí que hi ha alguna empresa que aixeca la mà i exposa el seu cas, però sempre ens agafen a part després. A vegades la gent no vol exposar el seu cas o les seves consultes precises davant de tothom. Aleshores, està funcionant molt bé aquest cara a cara, amb una estona amb cada empresa i parteixen de neguits més generals, però sempre acabem anant a l’anàlisi més concret de l’empresa, en la seva activitat i el seu cas concret, quina diferència hi ha entre l’acord d’associació respecte ara. També s’aixequen altres neguits a vegades de quines dificultats tenen amb l’administració en altres punts. Però bé, tot això queda recollit i resolt, donant un feedback per escrit per si queda alguna consulta pendent de, per exemple, aquest tràmit se simplificarà o aquest tràmit està previst, o això no ho podem respondre encara perquè és una part que encara no està negociada, però en tot cas ja tenim el contacte.
– Jordina. Jo ressaltaria molt positivament el que ha comentat la Julia, de què la secretaria d’estat es compromet a recollir aquells dubtes i aquelles inquietuds de l’empresa d’un àmbit en concret, que exposa el seu dubte, i per part de la Secretaria d’Estat, el que es fa és contactar amb el departament implicat en aquest cas de Govern i com està, en aquell punt concret, l’estat de negociacions en l’àmbit d’aquella consulta en concret, i es dona una resposta per escrit a aquella demanda. Crec que això és un gran «què» de Govern, de donar resposta a les consultes per escrit i aquell cas en concret.
– De quins sectors econòmics són les empreses que més sovint demanen informació? Per què creuen que aquest sector és més propens a sol·licitar detalls?
–Jordina. Jo no parlaria, potser d’un sector en concret, sinó que són de diversos sectors i professions, que ens venen a demanar sobre aspectes i temàtiques generals. Molt també de si l’acord suposarà una simplificació duanera, en l’àmbit de tràmits de duana. I, sobretot, sobre la lliure circulació de prestació de serveis amb una demanda elevada de consultes. Però, en relació amb quins sectors econòmics o de si les demandes provenen d’un sector econòmic concret? No, diria que són diversos.
–Julia. A hores d’ara, no hi ha evidencies que hi hagi un sector per sobre d’un altre ni una empresa per amunt d’un altre (en nombre de demandes). Han vingut des d’autònoms a empreses que ja tenen un vessant internacional bastant important i més grans. Però, de moment, amb el nombre de consultes que tenim, no podem destacar un sector en concret. Ni quant el sector ni quant la mida.
– Com s’estan desenvolupant les negociacions respecte a les quatre llibertats (la lliure circulació de mercaderies, treballadors, serveis i capitals?
–Julia. Pel que fa a la negociació de l’acord d’associació, com el govern està en funcions, les últimes sessions de negociació que s’han mantingut a Brussel·les han estat en format híbrid, només s’ha desplaçat una part del grup negociador, la resta ho han seguit des d’aquí, des d’Andorra i s’ha concentrat únicament amb aspectes tècnics, tots els aspectes més sensibles s’han deixat per a més endavant, per a quan ja estigui constituït el govern. En els últims mesos els avenços han sigut molt de detall i molt tècnics. Quant a les quatre llibertats, lliure circulació de mercaderies és la que està més avançada en la negociació, la lliure circulació de treballadors és un dels temes que estan sobre la taula que es va tractar abans que el govern entrés en funcions i és un dels temes més sensibles igual que la lliure circulació de capitals, que també hi va haver un primer intercanvi genèric i s’entrarà en detall amb el nou govern constituït.
– Han sol·licitat les empreses algun element en especial respecte a l’acord?
–Julia. És parlar d’informació genèrica sobre l’acord amb preguntes com l’objectiu general de l’acord, quina diferència hi ha entre l’acord d’associació i una adhesió, l’impacte fiscal que pot tenir aquest acord, què significa la lliure circulació de persones. Algun empresari ens ha demanat si aquest text se sotmetria o no a referèndum com s’havia dit per part de Govern. També es pregunta sobre el calendari de les negociacions.
–Jordina. I sobre la tramitació duanera.
–Julia. El posicionament sobre l’acord és molt divers. Cada empresa és un món. Des de la vessant tècnica ens esforcem per a intentar donar la informació tal com la tenim, però tenim clar que no estem aquí per a convèncer, estem per a informar. La Cambra no es pot posicionar cap a un costat o un altre i nosaltres, la secretaria d’estat, intentem donar els elements tècnics d’informació.
– Quin missatge els agradaria comunicar a les empreses?
–Jordina. Volem animar que vinguin a la cambra aquelles empreses que tinguin dubtes -específics o no- que vulguin conèixer sobre possibles negociacions. Els animem a exposar els seus neguits. És important perquè s’encarrega de traslladar a l’equip tècnic de la secretaria d’Afers Europeus aquests neguits i inquietuds, i poden resultar molt útils per a poder defensar i argumentar allò que s’exposa a la taula de negociació.
–Julia. És molt important perquè l’Acord d’Associació té 25 annexos, és a dir, 25 àmbits normatius en els quals hi haurà una afectació si Andorra ratifica aquest acord. Fins que una empresa exposa de manera concreta la seva activitat i el que fa, és difícil treure l’entrellat de quins reptes representa en concret. El missatge per a les empreses és que s’informin del seu cas concret de quins reptes i oportunitats han de presentar, què canvia i què no. A més de la utilitat que té l’exercici per a la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, perquè coneixent totes aquestes casuístiques surten elements molt interessants, i que efectivament a l’equip solucionador els hi serveix fins i tot a la taula de negociació. També ens evidencia a la necessitat de preveure un acompanyament a les empreses al dia d’avui, però sobretot si es duu a terme l’acord. H
