El Mas de Tolse es troba a la riba dreta de la Valira en uns camps situats exactament entre la desembocadura del riu de la Moixella i el riu Llosà. Des de temps immemorial hi ha també la capella de Sant Andreu de Tolse. El mas era propietat del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, any 867, fins que va passar al Seminari Tridentí de la Seu d’Urgell, any 1592, per pagar-ne la construcció i el professorat. Tanmateix, aquest topònim andorrà, per la seva raresa i sense article per ser tan antic, no es prestava a cap interpretació possible. No s’assemblava a cap ni a res, però s’aclareix en adonar-nos que Tolse és Tolosa. Simplement, va desaparèixer la pronunciació de la vocal tònica i Tolosa es convertí en Tolsa o Tolse, actualment, o fins i tot Tolze en algun mapa.
Hi ha altres Tolosa, des de la més populosa Tolosa de Llenguadoc, la Tolosa basca i la Tolosa portuguesa fins a unes quantes masies catalanes. L’observació de Tolse ens aclarirà que la “tolosa” era una resclosa, o sigui, una paret o dic que elevava l’aigua del riu i permetia desviar-la vers els camps a través d’un canal. També podia moure un molí o ser un dic per fer un petit embassament i tenir aigua per regar quan el riu s’assecava. Doncs, bé, encara avui a l’indret de Tolse es pot veure com la Valira fa una petita cascada ben recta d’un costat a l’altre del riu. És un dic de poca altura, amagat sota l’aigua, fet de roca viva, que ha aguantat el pas dels segles i de les grans embranzides de la Valira i que encara serveix per alimentar un petit canal que corre per la riba esquerra, no sabem amb quina missió. Ha hagut de ser el solitari Tolse andorrà el quin ens ha aclarit el significat de tantes Tolosa, gràcies a la seva enigmàtica resclosa que ningú no deu saber quan es va fer ni per què, llevat que un servidor vagi molt errat, com per fer el ridícul, vaja!
