A Andorra només cal mirar la premsa local per veure que l’actualitat internacional sovint té un tractament marginal, quan no directament inexistent. El debat públic gira, gairebé sempre, al voltant de qüestions internes. El que passa fora sembla llunyà, aliè, com si no condicionés el dia a dia del país.
La no participació en aliances militars i el poc pes en els principals fòrums internacionals reforcen aquesta percepció. Si no hi ha presència en conflictes ni capacitat de decisió, hi ha la temptació de pensar que la geopolítica és una qüestió externa. Però no ser-hi partícip ni decidir no vol dir que no ens acabi afectant.
Com ja apuntava en la meva columna anterior, el risc més gran de la desinformació no ve de les mentides obertes sinó de les dades reals seleccionades per construir un relat parcial. Les xarxes socials i els algorismes no distingeixen fronteres ni mida de país. A Andorra arriben les mateixes narratives interessades sobre conflictes armats, guerres comercials o immigració que circulen arreu del continent. Aquí és on uns mitjans de comunicació que posin en context tota aquesta informació és vital perquè la ciutadania pugui tenir arguments per defensar-se dels intents de manipulació.
A part del tema ideològic, el risc també és palpable en qüestions tangibles del dia a dia. Andorra produeix energia hidroelèctrica, però no cobreix tota la demanda interna. La resta arriba d’Espanya i França. L’apagada que va colpejar la península l’abril del 2025 va recordar a la gent d’una manera bastant palpable la fragilitat de l’actual estil de vida hiperconnectat. Això va passar en temps de pau per una avaria no provocada. En un conflicte, les infraestructures energètiques són objectiu prioritari, com veiem cada dia a Ucraïna, on Rússia bombardeja les seves instal·lacions de manera sistemàtica. Si Espanya i França, ambdós països de l’OTAN, rebessin un atac que afectés la seva graella energètica, Andorra rebria les conseqüències sense poder fer res per evitar-ho.
A més a més, no cal una bomba per atacar una infraestructura energètica. Tenim el cas de l’atac de ransomware (virus informàtic) contra un dels oleoductes més importants dels Estats Units el maig del 2021. Va interrompre el subministrament de combustible a la costa est del país durant cinc dies, va provocar escassetat de gasolina en diversos estats del sud-est, increments dels preus dels productes de primera necessitat i compres massives per pànic. Al Regne Unit, on tenen seu les principals companyies energètiques del món, aquestes empreses reben el 24% del total de ciberatacs al país.
Com veieu no són escenaris hipotètics: el risc és real.
Parlant de ciberatacs, també les telecomunicacions depenen d’infraestructures que Andorra no controla. Internet entra físicament per cables de fibra òptica des d’Espanya i França: si es tallen aquelles connexions, Andorra queda aïllada digitalment. En un món on la banca, el comerç i les comunicacions funcionen en línia, això és tan crític com quedar-se sense llum. Aquí tampoc cal anar a escenaris de guerra bèl·lica: els ciberatacs contra aquestes infraestructures són una realitat arreu del món i no acabaríem la llista si em poso a anomenar-los.
La guerra entre Rússia i Ucraïna o la més recent dels Estats Units i Israel amb l’Iran son exemple del vessant bèl·lic dels casos anteriors. No són conflictes a l’altra punta del món; parlem de míssils que han caigut en territori europeu. Si afegim la política exterior de Donald Trump arreu del món, especialment amb la seva particular «creuada aranzelària» contra Europa, tenim totes les evidències de com la geopolítica mundial afecta les nostres vides. L’augment del preu dels carburants, de l’energia, la cistella de la compra i la inestabilitat dels mercats ens condiciona a tots. Andorra no hi participa en cap d’aquests conflictes, però en rep les conseqüències com qualsevol altre territori.
Quan a Europa es debat sobre despesa en defensa o autonomia estratègica, s’estan definint unes polítiques de les quals també en depenen els microestats com Andorra, els quals no tenen capacitat de decisió, però hi viuen sota els seus efectes.
En definitiva, la pregunta que s’han de fer mitjans de comunicació i la ciutadania andorrana en general és si es pot continuar actuant com si la dimensió geoestratègica del món fos irrellevant; pensar que el que passa fora és només soroll. La il·lusió de viure al marge pot ser tranquil·litzadora, però no descriu el món tal com funciona i com afecta les nostres vides i les nostres decisions.
